FRANCISCO GRACIA ALONSO

El presente estudio puede considerarse el desarrollo de la anterior monografía del autor, Entre iberos y celtas: las espadas de tipo La Tène del noreste de la Península Ibérica (García Jiménez, 2006) publicada en la serie Anejos de Gladius, que ya reseñamos en su momento (Gracia Alonso, 2007). Al igual que sucedía en aquella ocasión, el trabajo de García Jiménez se fundamenta en un análisis exhaustivo de la documentación arqueológica, basado tanto en la documentación bibliográfica como —y lo que resulta más decisivo debido al tipo de análisis que realiza— en la observación directa del material.

JOSEP MARIA NOLLA

Tenia, des de feia temps, notícia de l’aventura que es congriava. Sabia que R. Mar, J. Ruiz de Arbulo, D. Vivó i J.A. Beltrán-Caballero treballaven en un afer complex, ambiciós, que tenia com a objectiu final publicar un estudi global de l’urbanisme de Tàrraco i, per tant, la voluntat de bastir un discurs històric a partir de dades plurals, però ben vertebrat, sobretot, fent servir els indicis arqueològics que en aquesta ciutat són abundosos i, a vegades, de notable qualitat. Era, no cal dir-ho, engrescador, però, pensàvem, d’una dificultat enrevessada, perquè Tàrraco com a jaciment, a diferència posem pel cas d’Empúries, és una ciutat viva, de llarguíssim recorregut, que es mou, que creix, que constantment canvia.

BARTOMEU VALLORI MÁRQUEZ

No és fàcil trobar un estudi sobre una temàtica particular i que alhora faci tant d’èmfasi en la contextualització i l’anàlisi de tota la diversitat d’aspectes que envolten un material
arqueològic. Això és, justament, el que trobem en l’obra que ressenyem, l’objecte d’estudide la qual és un conjunt de 58 terracotes que representen transportadors de sacs (saccarii), provinents principalment d’excavacions a la ciutat romana d’Òstia. Es tracta d’una versió ampliada del treball de màster d’Elena Martelli, defensat a la Universitat de Reading (Regne Unit) el 2009. L’aparent brevetat de l’obra, amb 43 pàgines de text, 52 de catàleg i 25 de traducció a l’anglès, no són una trava a la qualitat que hi hem apuntat, gràcies a les característiques de les edicions de la col·lecció BAR, però sobretot a l’esforç de síntesi dels continguts per part de l’autora.

MARIA ROSA ADÁN MARTÍNEZ

En aquest llibre es fa un repàs sobre el nivell de vida durant l’antiguitat tardana a la Península Ibèrica, concretament en el període comprès entre els segles iv i viii, i se centra
sobretot en les poblacions d’època visigoda. L’objectiu principal és apropar-nos a les malalties que varen patir aquestes poblacions i a les practiques mèdiques que es varen dur a terme, a partir de l’anàlisi de les fonts històriques, textuals i arqueològiques.

NURIA MOLIST CAPELLA

L’estudi de l’arquitectura rupestre ha estat una de les ventafocs de l’arqueologia de l’antiguitat tardana i medieval, per bé que amb alguns matisos i tret de casos concrets. D’aquesta generalització caldria excloure esglésies i ermitoris, sovint sinònims del terme troglodític o rupestre, els quals sí han atret l’interès de bon nombre d’estudiosos (entre els quals F. Iñiguez Almech i L.A. Monreal —per al sud de la Península— i R. Puertas Tricas, J.M. Barandiarán, A. del Castillo, J.I. Padilla i M. Riu –per al nord peninsular– o N.Thierry —Capadòcia i Armènia— i G. de Jerpanion —Capadòcia—, entre els forans).