La organització fiscal del litoral malagueny en època romana: una hipòtesis a partir de les infraestructures portuàries i l’evolució comercial
The fiscal organisation of the Malaga coastline in Roman times: a hypothesis based on its port infrastructures and commercial evolution
Francisco Marfil Vázquez (ES) ORCiD
PYRENAE, vol. 55 núm. 2 (07.2024) (p. 119-148)
DOI: 10.1344/Pyrenae2024.vol55num2.5
El crecimiento económico provocado por la inclusión del territorio en las redes comerciales de Roma se sustentó en un complejo sistema de enclaves orientados a la producción industrial. Las diferencias territoriales derivaron en un panorama singular que se configuró desde la dependencia y liderazgo de los grandes centros urbanos, a partir de los cuales, se desarrollaron unos núcleos menores cuya articulación respondió a la propia organización del comercio marítimo conformando áreas de influencia. Así, el análisis de estos yacimientos y sus infraestructuras portuarias permite suponer cómo se jerarquizó y estructuró no solo el comercio marítimo, sino el propio sistema fiscal provincial.
PALABRAS CLAVE: PORTUS, STATIO, PORTORIUM, CETARIAE, FIGLINAE
El creixement econòmic provocat per la inclusió del territori en les xarxes comercials de Roma es va consolidar amb un complex sistema d’enclavaments orientats a la producció industrial. Les diferències territorials van derivar en un panorama singular que es va configurar des de la dependència i el lideratge dels grans centres urbans, a partir dels quals, es van desenvolupar uns nuclis més petits, l’articulació dels quals va respondre a la pròpia organització del comerç marítim conformant àrees d’influència. Així, l’anàlisi d’aquests jaciments i les seves infraestructures portuàries permet suposar com es va jerarquitzar i es va estructurar no sols el comerç marítim, sinó també el propi sistema fiscal provincial.
PARAULES CLAUS: PORTUS, STATIO, PORTORIUM, CETARIAE, FIGLINAE
The economic growth caused by the inclusion of the territory in the commercial networks of Rome was sustained by a complex system of enclaves oriented towards industrial production. The territorial differences resulted in a unique panorama that was configured from the dependence and leadership of the large urban centres, from which smaller nuclei developed whose articulation responded to the very organisation of maritime trade, forming areas of influence. The analysis of these sites and their port infrastructures allows us to suppose how not only maritime trade, but also the provincial fiscal system itself, was hierarchised and structured.
KEYWORDS: PORTUS, STATIO, PORTORIUM, CETARIAE, FIGLINA
