Versión de HTML Básico
7
J
osep
M
aria
G
urt
i
E
sparraguera
Mercè Roca Roumens (1947-2014)
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 5-9)
Vasaria. Las importaciones de vajilla fina de imitación en la Citerior en época tardorrepublicana
y altoimperial
(Tarragona, 2007) i «Producciones de Terra Sigillata Hispánica» (
Cerámicas
hispanorromanas. Un estado de la cuestión
) (Cádiz, 2008: 347-354); juntament amb V. Revilla,
Contextos cerámicos y cultura material de época augustea en el Occidente romano
(Barcelona, 2011)
i molt recentment, amb M. Madrid i R. Celis,
Contextos cerámicos de época altoimperial en el
Mediterráneo occidental
(Barcelona, 2013). Precisament dins d’aquest volum va publicar amb
J. Buxeda i M. Madrid «El centro de producción de
Terra Sigillata
Hispánica altoimperial de
Andújar. Nuevos datos y algunas puntualizaciones a partir del estudio de un lote de mol-
des». És una nova aportació que tanca el cercle de la seva relació, llarga i fructífera, amb
les sigil·lates hispàniques i el taller d’Andújar. S’ha convertit en la seva última publicació
sobre el seu estimat Andújar; de ben segur en tenia altres de previstes.
Si bé la major part de la seva trajectòria científica va estar encaminada cap als estudis
ceramològics i majoritàriament en torn al centre productor d’Andújar, els seus horitzons de
recerca varen ser molt més amplis i diversificats. L’urbanisme i arquitectura romanes han
estat l’objecte de la seva recerca, però també de la docència, i ha format nombroses gene-
racions d’alumnes. En aquest sentit, cal tenir presents quatre noms sobre els quals Mercè
Roca va treballar i que va estimar: Granada,
Tarraco
,
Pollentia
i
Cosa
, a la Toscana. Tot just
a principis dels anys vuitanta, ja a la Universitat de Granada, mantingué els seus vincles
amb Catalunya i acceptà el repte que li posà l’acabat de néixer Servei d’Arqueologia de la
Generalitat de Catalunya: iniciar l’excavació i l’estudi del teatre de Tarragona. Era un repte
per la seva monumentalitat i perquè calia demostrar la seva vàlua com a part important
del patrimoni de la ciutat romana de
Tarraco
, tot i el seu lamentable estat de conservació,
conseqüència de les vicissituds del monument en els anys precedents. Eren uns moments
difícils per a l’arqueologia tarragonina i per a l’arqueologia urbana en general al nostre
país. Vull recordar aquí el paper clau del sempre estimat Xavier Dupré, que en aquells anys
començava una autèntica missió, la d’ordenar i gestionar el convuls patrimoni arqueològic
de Tarragona, tasca que a l’època semblava gairebé impossible i en què una de les puntes de
llança eren els tres grans edificis d’espectacles de l’antiga
Tarraco
: el circ, l’amfiteatre i,
com no, el teatre. La intervenció de Mercè Roca en el teatre serà curta en el temps, entre
el 1982 i el 1984. Fruit de la recerca sobre el teatre de
Tarraco
, hi ha dues publicacions:
una, conjuntament amb R. Mar i J. Ruiz de Arbulo, «El teatro romano de Tarragona.
Un problema pendiente» (
Cuadernos de Arquitectura Romana 2. Teatros romanos de Hispania
)
(Murcia, 1993) i l’altra, amb el mateix Ruiz de Arbulo i M. Díaz, «Un contexto cerámico
de fines del siglo
i
a.C. como relleno constructivo de un almacén portuario localizado bajo
el teatro romano de Tarragona» (
Contextos cerámicos y cultura material de época augustea en el
Occidente romano
) (Barcelona, 2011: 222-261).
Mercè Roca, com a deixeble de Miquel Tarradell, hi col·laborà i el succeí en la codi-
recció, juntament amb A. Arribas, dels treballs arqueològics a la ciutat de
Pollentia
a l’illa
de Mallorca, tot un referent per a l’arqueologia romana de la Mediterrània occidental. La
seva presència a mitjan anys noranta dóna continuïtat als treballs, així com un nou impuls
a la recerca i al coneixement de
Pollentia
. Les excavacions i la recerca es veuran reflectides