Versión de HTML Básico
J
osep
M
aria
G
urt
i
E
sparraguera
Mercè Roca Roumens (1947-2014)
6
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 5-9)
L’any 1979 va guanyar per oposició una plaça de professora adjunta a la Universitat
de Granada, on va romandre fins al 1988. La llarga estada a la Universitat de Granada
servirà per a enfortir la seva relació amb una figura carismàtica de l’arqueologia hispànica,
el pare Manuel Sotomayor, i per a continuar la seva recerca en el camp de la ceràmica
romana, de la qual mai no s’apartarà. De fet, les seves darreres publicacions reprenen les
sigil·lates del taller d’Andújar. La Universitat de Granada es va convertir en la seva sego-
na casa i la llarga estada hi fomentà vincles ferms, però el desig de tornar a l’
alma mater
la portà a concursar a una plaça de professora adjunta a la Universitat de Barcelona. Era
l’any 1988. Paradoxes de la vida!, vaig estar en el tribunal d’aquella oposició, jo, tot just
estudiant quan ella era professora ajudant de la càtedra de Miquel Tarradell. Poc després,
competiríem per una càtedra a la mateixa Universitat. Mercè Roca guanyà l’oposició i va
ser la successora del professor Tarradell. Poc temps després, també compartiríem neguits
com a membres en tribunals d’oposicions.
Mercè Roca publicà la seva tesi doctoral amb el títol
Sigillata hispánica producida en
Andújar, Jaén
(1976), tot iniciant un llarg camí de recerca sobre la ceràmica romana, fona-
mentalment les sigil·lates, que la convertiria en un referent tan dins com fora del nostre
país. Li va preocupar, de manera molt especial, establir els orígens i la cronologia de les
produccions hispàniques. En aquest sentit, seran essencials els treballs a Andújar, a partir
dels quals proposarà, a principis dels anys vuitanta, una filiació itàlica per a les produc-
cions andaluses, i relativitzarà així la influència que podia haver exercit la terra sigil·lata
gàl·lica en els moments inicials de la producció hispànica. Va proposar, a més, una nova
cronologia per al començament de les hispàniques. Els resultats de la seva recerca queden
reflectits en les publicacions d’aquells anys: «Sigillata importada y nuevas formas en Terra
Sigillata Hispánica producidas en Andújar. Puntualizaciones cronológicas referidas a la
actividad inicial del alfar» (CPUG, 1981), «Terra Sigillata Hispánica: una aproximación al
estado de la cuestión» (CPUG, 1983) i, amb M. Sotomayor, «Los alfares romanos de Los
Villares de Andújar (Jaén). Campaña 1981» (NAH, 1983). Aquestes publicacions han estat
seguides per un extensíssim nombre de contribucions sobre les ceràmiques sigil·lates. En
destaquen particularment: «Reflexiones acerca de las estructuras de producción de sigillata
en el centro de Andújar» (
Terra Sigillata Hispánica: estado actual de la investigación
) (Jaén,
1998: 105-121), i
Terra Sigillata Hispánica. Centros de fabricación y producciones altoimperiales
(Málaga-Jaén, 1999), que va editar amb M.I. Fernández i on veié la llum el seu llarg text,
juntament amb M. Sotomayor i M.I. Fernández, sobre «El centro de producción de Terra
Sigillata Hispánica de Los Villares de Andújar (Jaén)» (p. 19-60). Pocs anys desprès publi-
cà «Ciudad y producción de sigillata en la Bética» (
Estudios sobre las ciudades de la Bética
)
(Granada, 2002: 325-340), «Terra Sigillata Itálica» i «Terra Sigillata Sudgálica» (
Introducción
al estudio de la cerámica de mesa romana. Una breve guía de referencia
) (Málaga, 2005: 79-111
i 112-136). Edità conjuntament amb X. Nieto, A. Vernhet i Ph. Sciaux
La difusió de la
Terra Sigillata Sudgàl·lica al nord d’Hispania
(Barcelona, 2005) i «Producciones de sigillata
en Hispania» (
Territorio e produzioni ceramiche
) (Pisa, 2006: 347-354). En els últims anys
s’han editats diversos volums; Mercè Roca, juntament amb J. Principal, publicà
Imitatio