Versión de HTML Básico
J
osep
M
aria
G
urt
i
E
sparraguera
Mercè Roca Roumens (1947-2014)
8
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 5-9)
en diverses i successives publicacions, fruit de tot un equip: «Un conjunt de materials
d’època tardo-republicana de la ciutat romana de Pollentia (Alcúdia, Mallorca)» (
Pyrenae
24,
1993: 227-267) i «Resultat dels treballs d’excavació a l’àrea central de la ciutat romana
de Pollentia (Alcúdia, Mallorca)» (
Pyrenae
25, 1994: 215-224). Amb E. Subias publicà «La
Casa dels Dos Tresors de Pollentia: una reflexió» (
Anuari de l’Institut Estudis Gironins
25,
1997: 825-839) i, amb R. Mar, «
Pollentia
y
Tarraco
. Dos etapas en la formación de los foros
de la Hispania romana» (
Empúries
51, 1998: 105-125).
Va tenir també una estreta relació amb Itàlia, ja des de la seva etapa de formació,
quan la majoria dels joves arqueòlegs de la seva generació havia tingut contacte amb Nino
Lamboglia a Bordighera, al cèlebre Istituto Internazionale di Studi Liguri. Però serà molt
temps després, just al tombant de segle, quan, juntament amb Ricardo Mar, Fausto Zevi
i Manuela Martins, emprendrà un ambiciós projecte en el Palatí, a Roma. L’any 2006,
Mercè Roca inicià el que seria el seu darrer gran projecte: les excavacions a la ciutat de
Cosa
, al sud de la província de Grosseto, codirigides amb María Isabel Fernández García, de
la Universidad de Granada. Encara que tenia el suport i l’ajut del Ministeri de Cultura per a
aquesta tasca, tots recordem que l’any 2006 la desapareguda Conselleria d’Universitats —el
DURSI— de la Generalitat de Catalunya va endegar una operació sense precedents al nostre
país. Dissenyà un pla per a donar suport als equips de recerca arqueològica de les universi-
tats i instituts per tal d’ampliar els seus camps tradicionals d’investigació, tot assegurant el
finançament durant tres anys a fi i efecte d’emprendre nous projectes a l’estranger. El fet
era absolutament insòlit a les nostres contrades; malauradament, no va tenir continuïtat.
Un dels equips que es va acollir a la convocatòria fou el de Mercè Roca. Així va començar
la seva darrera aventura científica. Recordo perfectament la vigília del primer viatge amb
tot el seu equip, el nerviosisme, perquè tot anés com havia programat, i la il·lusió com
si fos la primera experiència. La feina feta és molta i les expectatives del projecte del tot
positives, però la seva mort sobtada no li permetrà reblar el clau i oferir-ne les conclusi-
ons. De ben segur el seu equip ho farà. Testimonis de la recerca duta a terme són algunes
publicacions que han anat sortint a mesura que avançava el treball de camp i que M. Roca
publicà juntament amb M.I. Fernández García i P. Ruiz Montes, com ara: «El proyecto
de intervención arqueológica en la ciudad romana de Cosa (Ansedonia, Toscana, Italia)»
(CVDAS 7/8, Jaén, 2006-2007: 91-106), «Orbetello (GR). Excavación en la
insula
O-P/4-5
de la ciudad romana de Cosa» (
Notiziario della Soprintendenza per i Beni Archeologico della
Toscana
3/2007, 2008: 480-485), així com els resultats publicats a
Excavaciones en el exterior.
Informes y trabajos
de l’Institut de Patrimoni Cultural d’Espanya (Ministeri de Cultura) amb
el títol «Cosa. Arqueología de un enclave comercial mediterráneo» (2007, 2008 i 2009).
Mercè Roca va dedicar la seva vida a la recerca i a la docència universitària. Són més
de quaranta anys! Moltes generacions de llicenciats varen rebre el seu magisteri a les
aules i al camp, primer a Barcelona, després a Granada i un altre cop a Barcelona, sempre
procurant donar la millor formació als seus alumnes, mantenint l’interès per l’Arqueo-
logia Clàssica —fonamentalment en tot allò que fa referència a l’antiga Roma— que la
conduïren a formar nombrosos doctors al llargs dels anys.