Versión de HTML Básico
F
rancisco
G
racia
A
lonso
Història de
Pyrenae
. Cinquanta anys de recerca i difusió de l’Arqueologia a la UB
30
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 13-37)
2011: 302-305), i que demostraria com de manera generalitzada la idea de
Pyrenae
i la seva
posada en marxa s’atribueix en la memòria col·lectiva dels professionals de l’arqueologia
catalana exclusivament a Maluquer de Motes, oblidant sovint el pes específic que Pericot
tenia en aquell moment a la Universitat de Barcelona, un prestigi decisiu per a fer realitat
projectes de tota mena, com es demostrarà poc després de l’aparició de la revista en la
proposta de revisió del sistema d’estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres que Maluquer de
Motes impulsà i aconseguí implantar (Gracia 2013: 323-341). Per problemes de producció
i del funcionament del Servei de Publicacions, els dos darrers volums d’aquesta etapa,
31-32 (2000-2001) i 33-34 (2002-2003), tornaren a ser números dobles, però el nombre
de pàgines fou també superior al normal, amb un augment del nombre d’articles, com
també del de ressenyes de llibres, mostra de la repercussió de la revista, ja que les obres
analitzades no es triaven entre les novetats editorials, sinó que havien de ser trameses pels
autors amb aquesta finalitat.
Com a resultat del treball fet,
Pyrenae
tornà a situar-se en el panorama de la difusió
de la recerca a escala estatal, esdevingué de nou una revista de periodicitat anual i cons-
tant, i ajudà a augmentar el nombre d’intercanvis i, amb ells, els fons de la biblioteca
del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, una tasca que, dirigida
per Maria del Vilar Vilà i Bota, va permetre recuperar la relació bibliogràfica amb altres
institucions.
Tercera etapa (2004-2015)
Els canvis en els conceptes i sistemes de classificació i avaluació de les revistes científiques
en el camp de les humanitats que es desenvoluparen a principi de segle i, molt especial-
ment, la definició dels índexs d’impacte com un dels referents essencials en l’anàlisi dels
resultats de la recerca van fer palès que calia un replantejament de la revista per a defi-
nir de nou la seva filosofia, els objectius, el format i els continguts per a treure profit en
l’esmentat procés d’adaptació. Després d’un debat en el si del Departament i l’estudi de
diverses idees, va ser acceptada una proposta presentada per Gisela Ripoll, Rosa Ma Albert
i Jaume Buxeda que donà pas a una nova etapa de la revista.
Entre els canvis que s’aprovaren, l’essencial va ser el trencament definitiu amb la
idea de
Pyrenae
com una revista continuadora del desaparegut Institut d’Arqueologia i
Prehistòria —un aspecte que ja havia pres cos al llarg de l’etapa anterior, però que ara
fou definitiu— i la seva vinculació conceptual definitiva al Departament com a òrgan de
representació editor de la revista, però amb una clara idea d’internacionalització, una
transformació que s’exemplificà en la modificació de la capçalera que passà a ser
Pyrenae.
Revista de Prehistòria i Antiguitat a la Mediterrània occidental / Journal of Western Mediterranean
Prehistory and Antiquity
, demostrant l’interès de focalitzar el camp específic del contingut
de la revista en la Mediterrània occidental amb l’objectiu que esdevingués una publicació