Versión de HTML Básico
31
F
rancisco
G
racia
A
lonso
Història de
Pyrenae
. Cinquanta anys de recerca i difusió de l’Arqueologia a la UB
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 13-37)
de referència de la recerca en aquest espai geogràfic, des de la prehistòria fins a l’edat
mitjana, cohesionant així els continguts i evitant alhora difondre una idea d’especialització
o particularisme temàtic. Per a aconseguir-ho es va adoptar el concepte d’edició bilingüe
o plurilingüe, acceptant articles en qualsevol idioma científic, alhora que es potencià la
publicació d’extensos resums en anglès dels articles redactats en castellà i/o català per a afa-
vorir la seva internacionalització i, amb ella, el reconeixement de la revista. Aquesta nova
línia editorial, iniciada amb el número 35, publicat l’any 2004, s’ha demostrat encertada
en anticipar-se en el temps a la resta de revistes d’arqueologia i prehistòria a Catalunya
que van iniciar molts anys més tard el mateix procés, que encara hi estan immerses o que
no l’han iniciat. D’altra banda se situava en un pla d’equitat amb altres publicacions de
l’Estat que van optar fa anys, seguint en alguns casos una evolució paral·lela, per models
similars que fossin equiparables als nivells recognoscibles i exigibles en el marc de la recerca
científica internacional, un fet essencial en el model d’avaluació i formulació de rànquings
per a les universitat i la recerca al qual estem abocats com a resultat dels processos de glo-
balització i difusió immediata dels resultats. Idees com ara l’estricta puntualitat en l’aparició
dels dos fascicles anuals; les avaluacions dels originals mitjançant el sistema doble a cegues;
la decisió de no reproduir textos publicats amb anterioritat o lliurats a altres revistes pels
autors en un intent d’assolir una doble difusió dels seus treballs, i unes estrictes normes
ètiques per a autors, avaluadors i editors constituiran els trets distintius de la nova etapa.
El segon canvi important va consistir a escometre un replantejament del model formal
de revista, que va dur associada la modificació del disseny. Inspirat en revistes anglosaxo-
nes de primer ordre, com ara
Antiquity
,
Archeometry
o
Early Medieval Europe
s’optà pel format
en 8è i la divisió dels números en dos fascicles anuals de periodicitat semestral, amb un
projecte de disseny i maqueta realitzat per Natàlia Arranz. L’objectiu del canvi consistia a
afavorir la rapidesa de la publicació dels originals acceptats i dividir l’estructura dels con-
tinguts en dos blocs, organitzant el primer fascicle amb un article o treball de fons i 4 o 5
articles, i el segon amb 4 o 5 articles, més un fòrum de discussió temàtica segons els casos,
ressenyes crítiques d’obres publicades al llarg del darrer any, i notícia de la tasca de recerca
i docència realitzada al Departament amb el llistat de tesis doctorals, tesis de llicenciatura
i treballs finals de màster (TFM). El disseny es va completar amb un nou model normatiu
de presentació d’originals i el canvi en el color identificatiu de la publicació, que passà a
ser el granat fosc i permet destacar la grafia en blanc sobre la coberta, la contracoberta i el
llom, amb els consegüents maldecaps per a aconseguir que el color Pantone sigui exacta-
ment el mateix en els fascicles successius, com si els esperits de les impremtes volguessin
recuperar la gama cromàtica de la primera etapa. En la coberta, el logotip de la Universitat
de Barcelona va substituir l’anterior del
Vas de les Naus
, que ara presideix la pàgina inte-
rior de crèdits, i s’hi afegí la denominació del Departament com a referent editorial i
científic de la revista. La memòria històrica de la publicació es manté en la segona pàgina
amb la menció al professor Maluquer de Motes com a fundador, sota l’epígraf
tercera època
.
El Departament confià la direcció de la revista a Gisela Ripoll, amb el suport de Rosa
Ma Albert, Jaume Buxeda i Víctor Revilla com a editors adjunts, tasca que en la actuali-