Versión de HTML Básico
29
F
rancisco
G
racia
A
lonso
Història de
Pyrenae
. Cinquanta anys de recerca i difusió de l’Arqueologia a la UB
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 13-37)
índexs d’impacte i la conveniència curricular de publicar treballs en revistes i col·leccions
de referència altres que les del propi centre de treball, l’anàlisi dels articles mostra un clar
intent de posicionar
Pyrenae
com una revista de referència, obrint-la a investigadors d’arreu
de l’Estat i d’Europa, cercant articles i continguts abans d’esperar l’arribada d’originals
fins a completar el volum necessari per a publicar un número. Així, en el primer volum,
el 24 (1993), es mostra un evident canvi generacional pel que fa als signants dels articles,
ja que en gran mesura els textos corresponen a l’elaboració de tesines i treballs de recerca
realitzats per joves investigadors vinculats als equips de recerca que s’anaren formant al
Departament, al temps que la crida feta als investigadors d’arreu perquè tornessin a con-
siderar
Pyrenae
un mitjà útil i de qualitat per a difondre la seva investigació va donar els
primers fruits amb estudis signats per José Manuel Vázquez Varela, Federico Bernaldo de
Quirós i Ana Neira Campos, una tendència que es consolidà en el número següent, el 25
(1994) que també mostra un augment de la publicació de treballs realitzats per equips i
no tan sols per investigadors individuals, un clar exemple del canvi que experimentaren
la metodologia i el concepte del treball arqueològic al llarg de la dècada del 1990. La ten-
dència es mantindrà en els números 26 (1995), 27 (1996) i 28 (1997), que significaran la
consolidació de la nova proposta. Els membres més joves dels equips de recerca continua-
ren aportant el major nombre de textos per a la publicació, com exemple de l’embranzida
i la vitalitat del Departament, amb la suma de noves especialitats i àrees de treball al
projecte, un cop superades les reticències que suscità en alguns casos la revitalització de la
revista i el model editorial que aprovà el Departament. Si bé el nombre de contribucions
d’investigadors de fora de l’Estat no va ser determinant en aquests números, sí es va poder
assolir un fet significatiu:
Pyrenae
tornà a ser una revista apreciada per investigadors d’arreu
de l’Estat com a mitjà per a difondre els resultats del seu treball i, cosa força interessant,
s’aconseguí vehicular una part de la recerca que es duia a terme en altres universitats i
centres de recerca de Catalunya, assolint així la revista, gràcies al respecte de la periodicitat,
la qualitat formal i els continguts, una posició preeminent tot i l’existència d’altres capça-
leres consolidades que fins al moment no havien patit la crisi que la revista afrontà entre
les seves primera i segona etapes. Va ser força significatiu que, en l’apartat de ressenyes
crítiques, acceptessin de col·laborar-hi —per tractar-se d’encàrrecs— investigadors i espe-
cialistes d’altres universitats i centres de recerca, sobretot a partir del número 28 (1998).
El 1999 es compliren trenta anys de la jubilació de Lluís Pericot i vint-i-un del seu
traspàs, i la revista recordà el fet amb dos textos. En el primer, signat pel Consell de
Redacció (Consell de Redacció, 1999: 7-8) es realitzà un breu repàs de la seva biografia
acadèmica i de recerca, de la qual curiosament es va excloure tota menció al seu paper en
la fundació de
Pyrenae
, assumint així que es tractà d’una iniciativa exclusiva de Maluquer
de Motes. En el segon, signat per Artur Cebrià (1999: 9-14), s’analitzà la figura des d’una
perspectiva crítica, definit llums i ombres en la seva actuació i rastrejant la petja de Pericot
en l’arqueologia catalana i espanyola al llarg de més de mig segle de carrera professional,
però en aquest segon cas tampoc no es feia cap referència a la seva participació en la crea-
ció de la revista, un cas no aïllat, perquè es repeteix en altres treballs posteriors (Fullola,