Versión de HTML Básico
F
rancisco
G
racia
A
lonso
Història de
Pyrenae
. Cinquanta anys de recerca i difusió de l’Arqueologia a la UB
28
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 13-37)
Motes en els diferents camps de recerca que va tractar, tot i que el nombre d’aquests no
arribà ni de lluny al de participants en el primer homenatge, afegint-hi així un greuge
personal a tots els qui se’n van sentir exclosos. Com també s’indica en un pròleg en què
el departament assumí la responsabilitat del fracàs anterior: «segurament molta més gent
hauria volgut col·laborar, però la limitació imposada pel model d’oferiment ho feia impos-
sible. Els preguem a tots ells ens disculpin. La seva col·laboració en un fallit homenatge
[…] mostra la seva voluntat d’homenatjar-lo i la seva voluntat de recordar-lo per sempre
més». Ara sí, amb la publicació del número 22-23, tot i que en el nou format i disseny que
la revista prengué a partir del número 24, es podia considerar tancada una etapa, almenys
físicament, però per a molts no emocionalment, ja que altres institucions van recollir el
testimoni i realitzaren volums d’homenatge a Maluquer de Motes davant la dificultat de
comprendre l’actuació de la Universitat de Barcelona.
La segona etapa de
Pyrenae
vingué marcada per un canvi en el concepte de revista
i en el seu disseny. Prenent com a model estètic revistes consolidades editades en altres
universitats o centres d’investigació espanyols, com ara
Archivo Español de Arqueología
,
Gerión
,
Complutum
,
Zephyrus
o
Trabajos de Prehistoria
, es decidí canviar el format de 8è a 4t;
representar la revista amb un únic color que passà a ser el fúcsia segons un dissenys del
Servei de Publicacions de la Universitat; mantenir una tirada propera als set-cents cin-
quanta exemplars, que amb el temps es demostrà excessiva en relació amb la demanda,
els intercanvis i el subscriptors; mantenir també una extensió propera a les tres-centes
pàgines per número i, el més important, dividir la revista en tres parts ben diferenciades:
articles, vària i ressenyes. Una estructura clàssica que en gran mesura ja provenia de l’etapa
anterior i que es mantindria al llar d’aquesta, tot i que amb alguns canvis notables en el
disseny, com ara el text a doble columna, la definició d’un llibre d’estil de notes i citacions
bibliogràfiques, els resums en anglès i/o català/castellà a l’inici de cada article o les paraules
clau. Es tractà, sens dubte, d’una aposta per la qualitat formal.
La responsabilitat de tirar endavant la nova etapa va recaure en Maria Àngels Petit i
Mendizàbal, primer com a secretària de redacció i tot seguit com a directora, que assolí el
repte de crear de nou una publicació adaptada a les noves directrius de la difusió de la recer-
ca tot i mantenir l’enllaç amb les arrels de l’etapa anterior amb l’ajut de Mercè Bergadà com
a secretària de redacció. Es nomenà un consell de direcció integrat per Josep Maria Fullola,
Josep Maria Gurt, Mercè Roca i José Remesal, els catedràtics en aquell moment, i un consell
de redacció que, en un primer moment, va estar format per dos representants de cadascuna
de les àrees de coneixement que integren el Departament, en aquest cas Francisco Gracia
Alonso, Fernando Martín, José Luis Maya, Rosario Navarro, Josep Padró i Joan Sanmartí.
El canvi més significatiu de la segona etapa es troba en els continguts, permetent el gran
nombre d’originals rebuts augmentar els nivells d’exigència en la selecció dels articles.
També s’introduirien elements vinculats amb la qualitat, com ara les avaluacions dobles i
la discussió del contingut inclòs en els diferents números pel consell de redacció.
Tot i que la revista continuarà sent en gran mesura l’òrgan de publicació de la recerca
feta pels membres del Departament en un moment en què encara no eren decisius els