Versión de HTML Básico
27
F
rancisco
G
racia
A
lonso
Història de
Pyrenae
. Cinquanta anys de recerca i difusió de l’Arqueologia a la UB
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 13-37)
lupava aleshores de manera majoritària, per no dir-ne exclusiva, des del Departament i la
tasca docent d’extensió universitària que constituïa la principal aportació i funció d’aquest
Institut era perfectament assumible pel Departament. Per això es considerà que
Pyrenae
,
la revista de l’Institut, havia de finir amb ell, ja que havia nascut com a òrgan d’expressió
de la seva recerca i no dels departaments universitaris, tot i que, amb Maluquer de Motes
i degut a la seva forta personalitat, la línia divisòria en moltes ocasions no era gens clara.
La incorporació al departament de nous professors no vinculats prèviament en la seva
formació acadèmica i professional amb la Universitat de Barcelona i la necessitat de poten-
ciar les tres àrees de coneixement integrades al Departament —prehistòria, història antiga i
arqueologia—, amb interessos específics, motivà una reflexió sobre el model de revista i la
seva mateixa existència. Es va concloure la necessitat de disposar d’una publicació pròpia
per a mantenir un nivell d’igualtat amb els departaments d’altres universitats i consolidar
el flux dels intercanvis de publicacions, una necessitat bàsica per al desenvolupament de
la recerca que ja havia començat a patir els efectes de la suspensió de
Pyrenae
.
En una decisió de compromís, el Departament acordà reprendre la publicació de la
revista assumint per una banda la seva història anterior com a òrgan d’expressió de la
recerca de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria i per una altra l’obra iniciada per Maluquer
de Motes, a partir del número 24, deixant-hi un buit, corresponent a un número doble,
el 22-23, per a la realització d’un volum d’homenatge al seu fundador en el qual el
Departament assumiria, a banda del finançament, el cost anímic i professional que per a
molts investigadors significà tant la fallida del projecte anterior com la manca d’explicacions
clares de les seves raons. Però, mentre el número 24 va veure la llum el 1993, finalit-
zant així una interrupció que es va allargar per espai de vuit anys, el projectat volum
d’homenatge trigaria encara sis anys més, perquè fins al 1999 no es publicà el volum doble
reservat a l’efecte, tot cobrint el buit correlatiu creat en la sèrie, i que ocasionà no pocs
problemes al sistema d’intercanvi. Sis anys que es consumiren inicialment en la definició
del nou projecte; nous intents fracassats de recuperar els originals en mans dels antics
gestors del primer projecte d’homenatge; converses per a obtenir un nou finançament
per a un projecte que no era l’estroncat, però que tenia essencialment el mateix objectiu,
i un pacte final per a solucionar d’una vegada per totes un problema que amenaçà en
molts casos el bon nom del Departament per la seva incapacitat de resoldre la qüestió, i
la lògica incomprensió dels fets per part dels investigadors i dels deixebles del professor
Maluquer de Motes, que en no formar part del mateix no eren al cas, almenys oficialment,
de l’entramat del problema. Com s’indica en el pròleg del número 22-23: «no es normal
fer un homenatge a una persona quinze anys després de la seva jubilació» (Anònim,
2000: 7), i caldria afegir que tampoc no ho és fer-ho onze anys després del seu traspàs,
en condicions normals. Però en aquest cas va ser així. Com no es van poder recuperar els
originals lliurats entre els anys 1984 i 1986, es va optar per una solució de compromís i
publicar de nou alguns dels articles clau en la trajectòria científica de Maluquer de Motes,
precedits d’uns curts estudis introductoris que analitzessin la seva transcendència, impacte
posterior i vigència, encarregats a deixebles o col·laboradors del professor Maluquer de