Versión de HTML Básico
F
rancisco
G
racia
A
lonso
Història de
Pyrenae
. Cinquanta anys de recerca i difusió de l’Arqueologia a la UB
24
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 13-37)
i Armel Guillemaut sobre la distribució de les denes de
callaïs
al sud de França, i un altre
elaborat per Jean Arnal, A. Bouscaras, C. Hugues, J. Peyron i A. Robert dedicat a l’anàlisi
d’un conjunt de fíbules procedent del dipòsit de Rochelongues, però no s’aprofità l’ocasió
per demanar treballs al gran nombre d’investigadors anglosaxons vinculats a Pericot. El
mateix Institut d’Arqueologia i Prehistòria i la Universitat de Barcelona dedicaren un
volum d’homenatge a Pericot amb el títol
Estudios dedicados al Profesor Dr. Luis Pericot
—número 23 de la sèrie
Publicaciones Eventuales
de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria—
coordinat per Maluquer de Motes, però no es publicà fins a l’any 1973; és a dir, cinc anys
després del número 5 de
Pyrenae
. El retard fou el resultat, segons indicà al prefaci Maluquer
de Motes (1973: XI-XII), de les dificultats per a coordinar el gran nombre d’investigadors
que van voler participar en l’homenatge, i els problemes d’endarreriment en la recepció
dels articles, la compaginació i l’edició (Maluquer de Motes, 1973: 36-36), mentre que el
fet d’haver publicat prèviament els dos volums de
Pyrenae
amb la mateixa finalitat s’explicà
com una recomanació del comitè permanent dels Congresos Arqueológicos Nacionales,
que exhortà totes les universitats a dedicar un número de les seves sèries a Pericot, petició
que no va arribar a fructificar tret de l’excepció esmentada. Al volum de l’any 1973 sí es
demostra una clara internacionalització dels participants, vinculats essencialment a Pericot
per dos motius: els seus reiterats viatges a Amèrica per a impartir cicles de conferències i la
seva llarga trajectòria com a membre del comitè directiu dels Congressos Internacionals de
Ciències Prehistòriques i Protohistòriques (CISPP), i posteriorment de la Unió Internacional
de Ciències Prehistòriques i Protohistòriques (UISPP), i en el qual figuren, entre d’altres,
treballs de Grahame Clark, François Bordes, Denise de Sonneville-Bordes, Jean Guilaine,
André Leroi-Gourhan, Glyn Daniel, Wilhelm Dehn i Raymond Lantier. És força interessant
el fet que els investigadors participants pertanyessin tant a la generació anterior a la Segona
Guerra Mundial, com a aquella que desenvolupà la seva tasca científica un cop acabada,
un exemple clar del prestigi de Pericot.
L’anàlisi de la bibliometria dels primers números de la revista, que es podria estendre
a la resta de volums de la primera etapa sense variacions apreciables, no s’ha de veure
com una crítica del valor de la revista i dels seus continguts, sinó com un reflex del model
de treball que Maluquer de Motes i Pericot van definir per a la publicació: el d’una revista
clarament corporativa o, si es vol, fins a cert punt endogàmica, perquè és evident que en
poc temps
Pyrenae
es va consolidar en el panorama de la difusió de la recerca en prehistòria
i arqueologia de l’Estat i va assolir un nivell equiparable al dels seus referents, que seguien
models similars en la definició i la composició dels seus continguts. De la mateixa manera,
cal indicar que l’objectiu de refer els intercanvis de publicacions es va assolir plenament,
ja que amb el temps s’arribà a una xifra propera als quatre-cents cinquanta anuals, base
de la reconstrucció dels fons bibliogràfics de la Universitat.
Per influència de Maluquer de Motes,
Pyrenae
esdevingué ràpidament una publicació
defensora de la idea del paper preeminent que la Universitat havia d’assumir en el camp
de la recerca, per davant dels museus arqueològics, dels serveis d’arqueologia sostinguts
per les diputacions provincials i els ajuntaments, i fins i tot de les estructures vinculades