Versión de HTML Básico
25
F
rancisco
G
racia
A
lonso
Història de
Pyrenae
. Cinquanta anys de recerca i difusió de l’Arqueologia a la UB
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 13-37)
a l’Estat, aprofitant el reconeixement de la tasca que feien les universitats per al Ministeri
d’Educació Nacional: «esa nueva política venía a ser el reconocimiento de una realidad
innegable, y es el hecho de que precisamente la Universidad sea la única cantera posi-
ble e inmediata para la formación de investigadores como labor propia y esencial de la
misma, y por el hecho, además, de que otros ensayos se han mostrado si no ineficaces,
sí por lo menos enormemente costosos y poco rentables, cuando no han conducido a un
verdadero fracaso». En el cas concret de Catalunya, la diana de les paraules de Maluquer
era molt clara. Però, a més a més, indicava que ja havia arribat l’hora que el professorat
universitari deixés de treballar per a centres aliens a la universitat, que en moltes ocasions
no arribaven a donar sortida a la tasca realitzada, mentre que als centres d’ensenyament
superior no es podia trobar recerca inèdita. Una política teòrica que en diverses ocasions
no referendà amb fets. Era evident que el seu plantejament cercava la defensa de les
publicacions universitàries en els camps de la prehistòria i la arqueologia, tant monografies
com revistes periòdiques, posant com a exemple la tasca desenvolupada a les universitats
de Salamanca i de Barcelona, i molt especialment els treballs del Seminari de Prehistòria i
Protohistòria de la Universitat de Saragossa, dirigit pel professor Antonio Beltrán Martínez,
i el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València, impulsat pel professor Miquel
Tarradell i Mateu. No es tractava només de reconèixer la dedicació de dues persones pro-
peres a Maluquer de Motes, sinó també d’expressar un clam clar i explícit per les absències
en la cita.
Segona etapa (1993-2003)
Maluquer de Motes va ser sens dubte el motor que impulsà
Pyrenae
al llarg de la seva
primera etapa, però el model de revista entrà en crisi a partir de l’any 1977, quan la
periodicitat passà d’anual a biennal amb un seguit de números dobles que reflectien les
dificultats d’aconseguir els recursos econòmics necessaris per a continuar amb la publicació
—la Universitat assumia el 40 % del cost de la revista i les conseqüències de la crisi eco-
nòmica del 1973 es feren sentir amb força en les disponibilitats— (Anònim, 1975: 7), amb
un nombre subscriptors minvant, tirades desproporcionades en relació amb la distribució
efectiva, i un sistema de compaginació i impressió ancorat en el temps que es realitzava
en el taller-impremta de la Diputació de Barcelona, definia una fórmula en bona mesura
superada, ja que els treballs restaven en espera de ser publicats un període no inferior a
dos anys i les característiques formals, com també els continguts, de
Pyrenae
s’allunyaven
cada cop més dels nous models i directrius de la recerca arqueològica que es començaran a
difondre a Espanya cap a final de la dècada del 1970. Els esmentats números dobles se suc-
ceïren: 13-14 (1977-1978), 15-16 (1979-1980), 17-18 (1981-1982) i 19-20 (1983-1984),
per concloure amb el número 21 (1985), que ja no seguí el model d’articles, sinó que
recollí les comunicacions presentades entre el 20 i el 22 de març de 1982 al
X Symposium