Versión de HTML Básico
23
F
rancisco
G
racia
A
lonso
Història de
Pyrenae
. Cinquanta anys de recerca i difusió de l’Arqueologia a la UB
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 13-37)
els textos en francès de Jean Arnal i Anick Robert sobre el jaciment de Château de Lébous
i, en anglès, de William H. Waldren i J.S. Kopper sobre les datacions radiocarbòniques i la
seva importància per a la seriació cronològica de la prehistòria a l’illa de Mallorca. Però no
es tractarà, almenys pel que fa als resultats, d’un intent d’internacionalització de la revista,
sinó d’un fet puntual, basat un cop més en les coneixences personals, que pràcticament
no es repetirà fins a la fi de la primera etapa.
Probablement, en el panorama de la ciència europea de la segona meitat de la dècada
de 1960 era molt difícil aconseguir que investigadors reconeguts d’altres països europeus
acceptessin publicar el resultat de la seva recerca en una revista de l’Estat espanyol que
comptava amb un àmbit territorial de difusió limitat; cal no oblidar que la ciència arqueo-
lògica espanyola, tot i l’èxit assolit l’any 1954 amb la celebració a Madrid del IV Congrés
Internacional de Ciències Prehistòriques i Protohistòriques que presidí Pericot, tenia una
escassa projecció internacional pel que fa al coneixement i l’acceptació dels resultats dels
treballs de recerca. I cal recordar també de la mateixa manera que no era un problema de
manca de contactes internacionals de primer nivell, perquè tant Pericot com Maluquer
de Motes, com també Tarradell, Palol i Arribas, per esmentar els principals arqueòlegs
catalans que en aquell moment no formaven part de la Universitat de Barcelona, però que
es mantenien vinculats a Catalunya, comptaven amb molts vincles amb investigadors de
prestigi, degut, per exemple, a la seva pertinença a organismes com la Unió Internacional
de Ciències Prehistòriques i Protohistòriques (UISPP), cas de Pericot i Maluquer de Motes
(Gracia, 2009: 417-456; Gracia, 2011: 477-524; Díaz-Andreu, 2012), o bé per l’organització
de reunions científiques i estades continuades en centres de recerca europeus i nord-
americans en els dels altres tres investigadors esmentats (Gracia, 2012: 193-222). No es
tractava, doncs, d’un problema de prestigi personal, sinó del model de revista. Una deci-
sió que es refermarà al llarg de la resta de números de la primera etapa, on al costat dels
textos dels catedràtics fundadors, i dels treballs de Tarradell i Palol que s’incorporaren a la
Universitat de Barcelona a principi de la dècada de 1970, aniran apareixent articles pro-
ducte de la recerca dels investigadors i professors formats sota el seu mestratge, definint
així una continuïtat del concepte d’Escola de Barcelona que era en la ment de Maluquer
de Motes i Pericot.
Val a dir també que es desaprofitaren les ocasions d’internacionalització de la revista
que es produïren al llarg de la primera etapa; el cas més significatiu va tenir a veure amb
els dos volums d’homenatge dedicats a Lluís Pericot, núms. 5 (1969) i 6 (1970), en què
es canvià la distribució tradicional de continguts per una única d’articles, tot igualant la
importància donada als diversos textos amb independència de la seva temàtica i extensió.
En el primer participaren, amb l’excepció d’Ignacio Barandiarán, investigadors vinculats
directament a l’Institut o a la Universitat de Barcelona, com Bosch Gimpera, Josep Padró,
Maria Eugènia Aubet, Miquel Cura, Anna Maria Ferran, Carmen Alonso, Maria Bobadilla,
Maria Rosa Puig, Claudi Esteva Fabregat, Antonio Arribas i J. Wilkins, mentre que en el
segon, tot i seguir essencialment la mateixa línia pel que fa als signants dels articles, es van
incloure dos textos d’investigadors francesos: un estudi de Francis Chanteet, Jean Guilaine