Versión de HTML Básico
F
rancisco
G
racia
A
lonso
Història de
Pyrenae
. Cinquanta anys de recerca i difusió de l’Arqueologia a la UB
22
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 13-37)
i Arqueologia de l’Estat, que reclamaren al Ministeri d’Educació Nacional una participació
decisiva en la gestió de la recerca arqueològica. Investigadors amb una llarga trajectòria,
com ara Francisco Esteve Gálvez, Miquel Oliva Prat, Salvador Vilaseca Anguera o Marià
Ribas Bertran son representatius de com s’aconseguí atreure —i col·laborar amb— investi-
gadors de llarga i sòlida trajectòria en l’àmbit local, mentre que d’altres, afeccionats menys
professionalitzats, però amb força coneixements de la situació i la potencialitat del territori
i moltes vegades indispensables per a determinar l’existència de jaciments o per a accedir
a col·leccions particulars, com ara Josep de la Vega, anirien trobant en els números de la
revista espai per als seus textos.
La idea de Maluquer de Motes era clarament crear i impulsar des de la Universitat
una alternativa a les estructures organitzatives del Museu d’Arqueologia i la Diputació de
Barcelona per tal d’assolir una forta implantació territorial i vehicular el flux d’informacions
cap a l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria, cosa que potenciarà amb la realització de reu-
nions obertes a investigadors professionals i no professionals tots els dimecres en la seu
de l’Institut per a obtenir i debatre informació, reunions de les quals sorgí un grapat
d’articles que serien publicats a
Pyrenae
, i posteriorment amb l’organització d’una titu-
lació d’extensió universitària, el Diploma d’Arqueologia Hispànica (Maluquer de Motes,
1973: 29), considerada un complement formatiu per als interessats en l’arqueologia, que
acabà sent també un complement docent dels estudis universitaris. S’intentà així que la
Universitat de Barcelona tornés a ser el centre de la recerca arqueològica a Catalunya com
a nucli únic de formació de les futures promocions de professionals, una de les raons per
les quals el Museu Arqueològic i el seu personal es vincularen a la Universitat Autònoma
de Barcelona arran de la seva creació l’any 1968, com a resultat de l’interès del govern
franquista d’afeblir el moviment universitari desplaçant-lo lluny del centre de les ciutats.
Aquesta orientació coincidirà amb la desaparició de les col·laboracions a
Ampurias
dels
principals referents de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria per raons òbvies, tot i que amb
el temps, amb el progressiu distanciament d’Almagro Basch de Barcelona i els bons oficis
de Pericot i de Ripoll, les relacions acadèmiques entre les dues institucions enfrontades
tornaran a ser fluides, com palesa l’organització conjunta de l’edició de 1967 del Curs
Internacional d’Arqueologia a Empúries. Es demostra a partir de l’anàlisi dels firmants dels
textos dels primers números de la revista, dividits segons els sumaris en quatre blocs en
la major part dels casos:
articles
,
varia
,
crònica de l’Institut
i
bibliografia
, afegint-hi quan era
necessari un apartat de
necrològiques
. Al número 1 (1965) signaren textos Pericot, Bosch
Gimpera, Muñoz, Esteve Gálvez, Rauret, María Luisa Serra, Maluquer de Motes, Oliva,
Antonio Arribas Palau, Glòria Trias, Tarradell, Solsona i Palol, mentre que al número 2
(1966) repetiren Pericot, Bosch, Esteve Gálvez, Maluquer de Motes i Trias, i s’hi van
incorporar Gabriel Rodríguez, Miquel Fusté, Federico Wattemberg, Bartomeu Enseñat,
Mercedes Vegas, Alberto Balil, Marià Ribas, Salvador Vilaseca i Antonio Tovar, represen-
tants bàsicament de les relacions personals a Mallorca, Salamanca i Valladolid, de Pericot,
Maluquer de Motes i Palol, un recurs lògic per a una revista de nova creació. Serà al núme-
ro 3 (1967) quan es publicaran els primers articles en un idioma diferent al castellà, amb