Versión de HTML Básico
21
F
rancisco
G
racia
A
lonso
Història de
Pyrenae
. Cinquanta anys de recerca i difusió de l’Arqueologia a la UB
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 13-37)
Bosch Gimpera, que Maluquer de Motes intentà completar els darrers anys de la seva vida
acadèmica. Un text, en tot cas, que colpí i enlluernà tots dos prehistoriadors que el conver-
tiren en referent obligat dels seus treballs i de la seva docència al llarg de més de mig segle.
Editat en format d’octau i amb una extensió de 200-250 pàgines,
Pyrenae
presentava
com a característica identificadora el color canviant en la portada de cada número, però no
en el llom, sempre blanc, així com un logotip que es convertiria en un dels seus símbols
d’identitat: el dibuix del
Vas de les Naus
, un referent dels contactes culturals i comercials
amb la Mediterrània que constituí un dels principals temes d’estudi de Maluquer de Motes.
Identificador que ho era alhora de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria. El
Vas de les Naus
es la denominació que es donà a una gerra bitroncocònica de ceràmica grisa de la costa
catalana (COTCAT), l’anomenada
gris emporitana
en el moment en què va ser descobert,
datada del segle
iii
a.C., procedent del poblat ibèric del Turó d’en Boscà (Badalona), que
va ser donada pel seu descobridor a l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria i posteriorment
cedida en dipòsit per la Universitat de Barcelona al Museu de Badalona l’any 1993, fins a
la seva cessió definitiva el 2009. La composició incisa mostra dues naus prop de la costa
representada per unes muntanyes nevades amb el sol al damunt, una referència al comerç
a la Mediterrània. Maluquer de Motes dedicà un article al vas en el primer número de la
revista (1965: 129-138) i del qual es tingué una reconstrucció més completa després de
les intervencions dirigides per Vicenç Baldellou i Emili Junyent al jaciment (Junyent i
Baldellou, 1972;
cf
. Anònim, 2014).
Maluquer de Motes dirigirà la revista amb l’ajut i el suport de Pericot fins a la jubila-
ció d’aquest el 1969, amb la col·laboració com a secretaria editorial d’Ana María Muñoz
Amilibia, figurant com a professors ajudants de la revista Agustina Font, Ricardo Martín,
Anna Maria Rauret, Carme Solsona, Pere Vegué i Miquel Oliva. El model de revista pel que
fa als seus continguts respongué bàsicament a la idea de donar a conèixer la tasca realitzada
pels membres de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria, els professors de la Universitat de
Barcelona i els col·laboradors externes més propers a Maluquer de Motes i Pericot. Una
línia editorial que podria ser qualificada d’excessivament localista des de la perspectiva
actual de les revistes científiques, però que serví perquè veiessin la llum nombroses notí-
cies i petits articles sobre arqueologia catalana que, d’una altra manera, possiblement no
haurien estat publicats mai. Una línia que, a més, responia a la manera de concebre les
revistes arqueològiques espanyoles a mitjan dècada de 1960, cas d’
Ampurias
, que per les
raons esmentades era un clar exemple de comparació tot i els intents d’Almagro per obrir
la publicació a investigadors estrangers, que en la majoria de casos havien participat en
els Cursos Internacionals d’Arqueologia desenvolupats a Empúries (Gracia, 2012: 382).
A més a més, la política de Maluquer de Motes serví per a cohesionar al voltant de l’Institut
d’Arqueologia i Prehistòria un seguit d’afeccionats i professionals lligats al territori, a
vegades procedents de l’antic sistema d’organització de la recerca que representaren les
comissaries provincials i locals d’arqueologia organitzades per Julio Martínez Santa Olalla
entre el 1940 i el 1941 (Gracia, 2009: 213-290), i que en certa mesura havien quedat des-
plaçats un cop col·lapsà el sistema l’any 1956 per la pressió dels catedràtics de Prehistòria