Versión de HTML Básico
17
F
rancisco
G
racia
A
lonso
Història de
Pyrenae
. Cinquanta anys de recerca i difusió de l’Arqueologia a la UB
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 13-37)
vinculat a la seva càtedra d’Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica, amb el propòsit clar de
convertir-se en la continuació de l’herència ideològica i acadèmica de l’Escola de Barcelona
(Maluquer de Motes, 1973: 7-8), un nucli de treball que no agrupà tots els investigadors
que aleshores treballaven o estaven vinculats a la Universitat —fet que demostra les ten-
sions al seu si i en les relacions amb altres institucions— però que començà a tenir impacte
dins del món acadèmic espanyol amb la convocatòria del Primer Symposium de Prehistoria
de la Península Ibèrica que tingué lloc a Pamplona aprofitant les excel·lents relacions de
Maluquer amb la Institució Príncipe de Viana de la Diputació Floral de Navarra per les
intervencions a Cortes de Navarra. Unes reunions que, en consolidar-se, van començar
a definir una alternativa a la convocatòria arqueològica tradicional de l’Estat espanyol,
els Congresos Nacionales de Arqueología. Quatre anys després, Lluís Pericot s’afegí a la
iniciativa de Maluquer de Motes i l’Institut canvià de nom i adoptà el definitiu d’Institut
d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona (IAP), que passà a ser dirigit
per Pericot amb la intenció d’agrupar i donar visibilitat a la recerca universitària. En els
primers anys es realitzà una política de publicacions orientada a l’edició de monografies i
actes de reunions científiques agrupades sota la denominació de
Publicaciones Eventuales del
Instituto
, però, tot i que el 1965 s’havia assolit ja el número 10 de la col·lecció, era prou clar
que aquest sistema no permetia la visualització de la tasca que pretenien els seus respon-
sables; calia disposar també d’una publicació anual per a restablir els intercanvis amb les
publicacions dels organismes i centres de recerca estroncats amb la ruptura amb el Museu
Arqueològic. La solució va ser crear una nova revista com a òrgan de difusió de les activi-
tats formatives i de la recerca de l’Institut:
Pyrenae
. Una revista que s’editarà en paral·lel
amb la continuació de l’edició de monografies i que, el 1972, es veurà complementada
amb una nova publicació anual, les
Memorias del Instituto de Arqueología y Prehistoria de la
Universidad de Barcelona
, que obeïen a dues raons: extreure de
Pyrenae
la crònica d’activitats
per a guanyar espai per a la publicació d’articles i, evidentment, competir en presència
institucional amb
Información Arqueológica
, apareguda dos anys abans.
Primera etapa (1965-1985)
Amb els problemes descrits, no és estrany que a la presentació del primer volum, l’any
1965 (Anònim, 1965: VII-VIII), el redactat fos bàsicament reivindicatiu i orientat a posi-
cionar la nova revista i el seu òrgan editor, l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria, i amb
ell la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, en el centre de la
recerca arqueològica a Catalunya, definint i marcant clarament les distàncies i els proble-
mes que s’arrossegaven amb Almagro Basch, els seus deixebles i l’òrgan d’expressió que
aquests controlaven: la revista
Ampurias
. El text vindicador de la nova publicació partia
de l’assumpció de la tradició històrica de l’arqueologia catalana —que Maluquer de Motes
ja havia reclamat el 1959— i es proclamava continuador de l’Escola d’Arqueologia de