Versión de HTML Básico
F
rancisco
G
racia
A
lonso
Història de
Pyrenae
. Cinquanta anys de recerca i difusió de l’Arqueologia a la UB
16
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 13-37)
Velázquez, per a repartir la publicació de treballs per temàtiques entre
Ampurias
i
Archivo
Español de Arqueología
, reservant la primera per a continguts de prehistòria i centrant la
segona en temes d’arqueologia clàssica, tot compartint els articles dedicats a la protohistòria
i les colonitzacions sobre els quals tots dos tenien interessos personals. Una situació que li
convenia i a la qual no pensava renunciar.
L’estreta vinculació entre la Universitat i el Museu Arqueològic de Barcelona, que es
mantingué sobretot pel caràcter de Pericot més que no pels beneficis que reportà, entrà
en crisi l’any 1959. Maluquer de Motes va demanar i obtenir el trasllat com a catedràtic
d’Arqueologia a la Universitat de Barcelona, on es retrobarà amb Lluís Pericot, que havia
obtingut per fi la càtedra de Prehistòria creada pel seu mestre Bosch Gimpera desprès de la
marxa a Madrid d’Almagro com a catedràtic de Prehistòria, un cop guanyat el 1954 el con-
curs per a la provisió de la vacant d’Historia Primitiva del Hombre que havia exercit Hugo
Obermaier fins que es va exiliar l’any 1939 (Gracia, 2009, 2012; García Santos, 2008). Però
aquest trasllat va estar condicionat per la convocatòria, el 1957, de dues places de conserva-
dor en el Museu Arqueològic de Barcelona, que van ser adjudicades a Eduard Ripoll Perelló
i Carlos Cid Priego, tots dos deixebles i col·laboradors d’Almagro, el 28 de gener de 1958,
tot i presentar-se al concurs Maluquer de Motes, qui tenia aleshores deu anys d’experiència
com a catedràtic a part d’haver treballat al Museu entre els anys 1939 i 1948. La polseguera
aixecada per la resolució del concurs tindria greus conseqüències. Almagro maniobrà per
a impedir el triomf de Maluquer de Motes per por a perdre la seva influència a Catalunya,
si aquest es feia amb la direcció del Museu un cop el director es traslladés definitivament a
Madrid, i sumava a aquest càrrec la càtedra a la Universitat (Gracia, 2012: 353-354). Una
influència que esdevingué un control gairebé total de l’arqueologia espanyola, ja que en
aquell moment era també conservador del Museu Arqueològic Nacional i havia organitzat
i dirigia l’Institut de Prehistòria del CSIC, així com la seva revista,
Trabajos de Prehistoria
,
fundada l’any 1960, que fins al 1968 publicà monografies abans de convertir-se en anuari.
El resultat del concurs i del procés judicial que el seguí tingué conseqüències. La
Universitat —més concretament la Facultat de Filosofia i Lletres—, malgrat els esforços de
Pericot, que intentà llimar les distàncies però topà amb l’oposició frontal de Maluquer
de Motes, trencà la seva col·laboració amb el Museu Arqueològic, i els seus professors
i investigadors decidiren no integrar-se en el nou Institut de Prehistòria i Arqueologia
amb seu al museu creat per a substituir el Servei d’Investigacions Arqueològiques de la
Diputació de Barcelona, una nova estructura de recerca que tingué el suport d’un ample
grup d’afeccionats, l’anomenat Grup de Col·laboradors del Museu Arqueològic, i que es
dotà a partir del 1970 d’una revista pròpia:
Información Arqueológica
, que es publicà fins
al 1984 sota la direcció d’Eduard Ripoll. Val a dir que, amb la ruptura, la Universitat patí
una pèrdua patrimonial important en no poder disposar dels fons bibliogràfics que havia
adquirit i dipositat ininterrompudament al Museu des del 1935 i que mai no han estat
retornats, i es quedà sense locals ni material de pràctiques per al seu seminari.
Com a resposta, el gener del 1959 Maluquer de Motes organitzà, amb el suport de
la Facultat de Filosofia i Lletres, l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona,