Versión de HTML Básico
J
esús
A
lturo
; D
aniel
R
ico
Encara sobre la inscripció de Tassi del monestir de Sant Pere de Rodes
154
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 147-158)
l’epitafi original —jo diria que gairebé
definitiva
—, no només per les raons gramaticals i
paleogràfiques ja adduïdes per Jesús Alturo, sinó per dos arguments suplementaris de
natura simbòlica i literària: d’una banda, la imatge d’una església erigida
in caelum
—«cap
al cel»— s’adiu perfectament amb l’emplaçament enlairat del monestir empordanès a la
serra de Verdera,
supra mare
—recalcava l’acte de dotació del comte Gausfred de 974—,
més a prop del cel que de la terra, en efecte; d’altra banda, se situa a la seva manera en
una llarga tradició d’inscripcions on l’església terrenal és presentada com a
domus Dei et
porta caeli
, rememorant aquella pedra ungida per Jacob després de veure en somnis «una
escala que, des de terra, anava fins al cel» (
scalam stantem super terram et cacumen illius
tangens caelum
, Gen. 28, 12).
6
No oblidem que la visió de Jacob era lectura obligada en
el ritual de consagració (Iogna-Prat, 2006: 274-276) i una etapa ineludible en la història
monumental de l’Aliança, l’horitzó bíblic sobre el qual es va dibuixar l’empenta construc-
tiva de l’any mil.
V. gr.
, el record de Betel en l’acta de consagració de Sant Benet de Bages
l’any 972 (Ordeig, 1993: 212-215), un text extraordinari on la pedra d’Israel s’inscriu
en una completa seqüència bíblica del temple terrer que vincula, sense solució de conti-
nuïtat, l’església construïda per Sal·la en honor de la Trinitat («trifaria templi aerexisset
in sublimi») amb l’altar construït per Noè, el temple de Salomó o el tabernacle de Moisès
6. Vegeu-ne alguns exemples a Favreau, 1991: 270-271.
Fig. 1.
Sant Pere de Rodes, fragment original de la làpida
sepulcral de Tassi. Museu d’Arqueologia de Catalunya, Girona.