Versión de HTML Básico
J
esús
A
lturo
; D
aniel
R
ico
Encara sobre la inscripció de Tassi del monestir de Sant Pere de Rodes
150
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 147-158)
EREXIT em continua semblant una lectura molt forçada i crec que l’alternativa que vaig
proposar, IN ALTVM EREXIT, està més d’acord amb la gramàtica. Amb tot, ara em decanto
per preferir l’altra possibilitat que vaig apuntar, això és, IN CAELVM EREXIT, perquè em
sembla veure en el petit fragment conservat de la làpida un nexe NC en la ena d’IN (fig. 1).
Penso, a més, que el CAPVT llegit per Marca es pot deure també a una mala lectura motivada,
novament, per la presència d’un nexe, ara AE, en el mot CAELVM escrit sense la M final i
amb traç abreviatiu damunt la V. La supressió, d’altra banda, d’IN CAPVT, omesa en Pujades
i en una darrera versió de Mundó,
1
no afectaria certament el sentit global del vers, però
semblaria entrar en contradicció amb les petites restes textuals de la pedra tombal, motiu pel
qual opto per mantenir aquests mots, però esmenats en el sentit indicat.
No se m’escapa que la supressió de la paraula CAPVT pot tenir certes conseqüències pel
que fa a les interpretacions arqueològiques de la fàbrica de l’església. D’aquesta qüestió en
tractarà amb l’autoritat acostumada l’amic i col·lega Daniel Rico, però, per part meva, diria que,
siguin quins siguin els mots que van precedir EREXIT (fins i tot si calgués suprimir
in caput
,
in altum
o
in caelum
), el significat és el mateix: simplement que Tassi féu aixecar el temple.
PETIBIT podria ser, efectivament, una grafia bàrbara per a PETIVIT, tal com vol
Mundó, però PETIIT, que concorda, a més, amb les lectures de Pujades i de Marca, em
sembla més plausible.
Al vers sisè, crec molt escaient de suposar la manca d’una lletra en CELESTI. En el
facsímil de Pujades s’observa, en efecte, prou espai. El Prof. Mundó restituí per aquest
motiu CELESTIS, tot i que penso que també hi cabria la possibilitat de llegir-hi CELESTIA.
Recordem que la frase
caelestia mysteria
apareix, per exemple, en la secreta
Muneribus nostris
de la missa de la Circumcisió
2
o al catàleg d’heretgies del bisbe de Brescia sant Filastre.
3
Per una altra part, crec que DEFVIT MYSTERIA és una combinació poc convincent. Si
mantenim DEFVIT, gairebé preferiria d’interpretar-hi MINISTERIA, cosa que proposo amb
poca o nul·la convicció. M’estimo més de conservar MYSTERIA i d’esmenar DEFVIT per
DETEXIT o forma semblant, en el sentit que la mort li «descobrí els secrets celestials del
Verb». La suposada F de DEFVIT podria ser, perfectament, una mala lectura de la síl·laba
TE escrita en nexe; la confusió d’una X interpretada V és també fàcilment explicable des
del punt de vista paleogràfic.
No em resulten gens convincents els genitius plurals amb què s’indicaria la data de la
mort de Tassi, que gramaticalment es justifiquen malament, per la qual cosa opto per la lec-
tura ANNO. En el meu article anterior vaig considerar que la suposada R que seguia podia
correspondre a una X, abreviatura de CHRISTI, sense descartar tampoc DOMINI, abreujat,
naturalment, DNI. I ara és aquesta darrera la interpretació que em sembla més correcta: DNI
fou transcrit RVM per Marca, i així fou seguit per Mundó. La solució SVB ERA en subs-
titució d’ANNOR(VM), també creïble, si volem exhaurir totes les possibilitats, presentaria
1. Mundó, 2006: 18, on manifesta també la seva opinió que l’autor de la inscripció fou el comte-bisbe Miró Bonfill,
cosa que es pot considerar certament una possibilitat, però de cap manera, segons que em sembla, una certesa.
2. «Compuesta en su origen para la fiesta de Pascua», com indica Righetti, 1955: 190.
3. Heylen (ed.), 1957, on podem llegir:
per quem caelestia nobis mysteria manifestata sunt.