Versión de HTML Básico
149
J
esús
A
lturo
; D
aniel
R
ico
Encara sobre la inscripció de Tassi del monestir de Sant Pere de Rodes
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 147-158)
QUI, AUXILIANTE DEO, HANC AULAM IN CAPUT EREXIT;
SEDEM ROMANAM ADIVIT, ET DECRETUM ACCEPIT;
FRANCORUM REGEM PETIBIT, ET PRECEPTUM ADIUNXIT.
DEFUIT ISDEM CELESTI(S) MISTERIA VERBI
ANNORUM NONGENTORUM QUINQUAGINTAQUE
QUINQUE, TER QUATERNIS BIS QUOQUE SEMIS
INDICIONE PRESENTE
SUB SEXTO KALENDAS FEBRUARII MENSE.
OMNES ORATE DEUM UT ALMUM SISTAT IN EVUM. AMEN.
Per part meva, vaig suggerir aquesta:
DEPOSITUS HIC TASSIUS, IN VASCULO CORPORIS MEMBRA
ALTI. NOBILIBUS CLUENS, EN ILLUM IACENTEM!
QUI, AUXILIANTE DEO, HANC AULAM IN ALTUM EREXIT,
SEDEM ROMANAM ADIVIT ET DECRETUM ACCEPIT,
FRANCORUM REGEM PETIIT ET PRECEPTUM ADIUNXIT,
DETEXIT ISDEM CELESTIA MISTERIA VERBI
ANNO CHRISTI NONAGESIMO QUINQUAGESIMO QUINTO
TER QUATERNIS BIS QUOQUE SEMIS INDICTIONE
PRESENTE SUB SEXTO KALENDAS FEBRUARII MENSIS.
OMNES ORATE DEUM UT ALMUM SISTAT IN EVVM. AMEN.
Creia aleshores —i crec ara— que la restitució en el primer vers d’IN VASCULO, en
lloc d’ANTRO, s’adequa millor al context i permet, per una altra part, l’oposició literària
entre aquest diminutiu i la paraula ALTI, referida al cos de Tassi, ja sigui en sentit real, si
fou en efecte alt, o figurat, o en ambdós significats alhora. El cos alt i/o important de Tassi
reposa en una petita urna. La petitesa de la condició humana queda així millor reflectida
i expressada. A més, la lectura UNCO de Pujades i la d’ANCHO de Marca permeten de
veure-hi un error d’interpretació paleogràfica motivat segurament per la presència en el
mot original de dos nexes VA i VL; ja veurem que no seran aquests els únics nexes deduï-
bles en la inscripció.
Al segon vers, hi veig no sols possible, sinó del tot probable, la lectura CLVENS, amb
un nou nexe, ara VE, en lloc de la més difícil d’explicar, semànticament, CLIENS. També
aquí la paleografia ajuda a escatir el perquè de les lectures incorrectes de Pujades, CLENS,
i de Marca, CLLENS. Res no sembla que s’oposi, en aquest mateix vers, a la lectura gra-
maticalment més correcta EN ILLVM IACENTEM, en lloc d’EN ILLE, d’altra banda no
impossible, malgrat la seva incorrecció gramatical. El fragment de marbre que transmet
ILL pot correspondre perfectament a un original ILLV, amb la nasal final abreujada.
Diria que AVXILIANTE DEO és preferible a DOMINO, encara que així es cau en la repe-
tició amb ORATE DEVM, d’altra banda, una mica llunyana. Per una altra part, IN CAPVT