Versión de HTML Básico
143
J
ordi
L
ópez
V
ilar
; D
iana
G
orostidi
Noves consideracions sobre la inscripció tarraconense de la beata Thecla
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 131-146)
4. Conclusions
La troballa de la inscripció de Thecla i el seu context arqueològic han plantejat una sèrie
de qüestions històriques que han estat tractades pels investigadors de manera diversa.
La inscripció en si mateixa és, com hem comentat, una peça excepcional en l’epigrafia
paleocristiana de Tarragona, tant pel seu contingut com per aspectes formals com la redac-
ció i la paleografia. La persona a qui va dedicada, una verge consagrada, sens dubte un
important personatge en la comunitat cristiana del seu temps, suggereix que va ser enter
rada en un lloc preeminent de la basílica funerària, i denota, d’altra banda, l’estima per
part del o dels comitents.
La posició de la làpida entre la producció epigràfica paleocristiana posa de manifest
la seva excepcionalitat, ja que es tracta d’un producte d’alta qualitat, executat per una
officina
habituada a incidir lletres cabdals quadrades a l’estil oficial, però amb concessions
al tipus paleogràfic que anava posant-se de moda, com indica la presència de caràcters
uncials. Aquest és el cas especialment de la V de forma arrodonida, molt poc freqüent en
l’epigrafia llatina d’aquesta època (cf.
ICVR
, I, 1454 =
ILCV
, 317, datada cap al 400 dC;
ICVR
,
VI, 17011 =
CIL
VI, 15185;
CIL
VI, 12086) i la G, molt més comuna (cf.
ICVR
, VIII, 21597
=
ILCV
, 1545, a. 331), difoses a partir de finals del segle
iv
(Hübner, 1885: 410) i que, no
obstant això, no vénen acompanyades d’altres lletres uncials característiques, com ara la
E semicircular o la M d’astes centrals elevades, generalitzades en textos d’època posterior.
Això permet apuntar una cronologia paleogràfica cap a la primera meitat del segle
v
, en
coincidència de la datació arqueològica.
El que ha fet córrer més tinta, però, és el personatge inhumat, del qual cal assenyalar
tres aspectes: el seu nom,
Thecla
; el seu estat,
beata
,
virgo Christi
d’edat avançada, i la seva
origo,
Egipte.
La coincidència del nom amb el de la patrona de Tarragona ha provocat un debat
entorn el tema, atès que alguns autors antics parlaven ja d’un origen del culte en època
visigoda. Del Amo va veure en aquesta inscripció la prova de l’origen del culte a la santa
d’Iconi a la nostra ciutat, explicant-lo per una possible superposició de cultes entre la beata
egípcia i la Tecla de Pau (vegeu especialment Amo, 1997).
El cert és que la inscripció es refereix a una verge egípcia que res no té a veure amb
santa Tecla, tret del nom. Una persona certament admirada com a cristiana exemplar,
però de la qual no hi ha prou indicis per pensar que fos venerada, malgrat el qualificatiu
de
beata
, que, com és sabut dins del vocabulari epigràfic paleocristià, pot tenir diversos
significats, per bé que sempre referits a la felicitat en Déu.
Després d’aquesta Tecla, que és la primera documentada a tot Hispània, no hi ha cap
indici que s’hagués establert un culte a santa Tecla a Tarragona, fos la beata Tecla egípcia o
la màrtir d’Iconi. La basílica que allotjava el seu sepulcre va ser destruïda a finals del segle
v
i és significatiu que un dels elements sumptuaris que va quedar abandonat fos justament la
seva làpida. Cap document no parla mai més de Tecla, i fins i tot l’oracional de Verona, que
podria haver-ne fet algun esment especial, guarda silenci. Només hi ha una referència en