Versión de HTML Básico
J
ordi
L
ópez
V
ilar
; D
iana
G
orostidi
Noves consideracions sobre la inscripció tarraconense de la beata Thecla
144
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 131-146)
el Cronicó de Luitprand de Cremona, que obviem, ja que és una interpolació del segle
xvi
del falsari jesuïta J.R. de la Higuera. La hipòtesi de la identificació de les dues Tecles ha
estat rebatuda per diversos autors, dels quals destaquem Meritxell Pérez, que demostra
que la interpretació de Del Amo és insostenible (Pérez Martínez, 2000).
St. J. Davis és qui al nostre entendre en té la clau amb el seu treball sobre les homò-
nimes de Tecla en l’Egipte de l’Antiguitat tardana. A l’Egipte del segle
iv
, moment en
què cal situar el naixement de la nostra Tecla, era aquest, encara, un nom escàs que
començava a fer fortuna. És un moment en què hi ha pocs casos documentats i, atenció,
cap més a Hispània. És evident que la
beata Thecla
porta un nom «parlant»; és a dir, que la
identifica a Tarragona amb la santa d’Iconi, més encara si en el seu epitafi s’aclareix que
era d’origen egipci, on a Alexandria es localitza un dels principals focus de l’expansió del
culte i, en conseqüència, de la moda de posar a les dones el nom de la destacada santa
local (Davis, 1999).
L’èxit del culte a santa Tecla a partir del segle
iv
és més que evident en el santuari que
se li dedicà als afores de Selèucia, a l’Àsia Menor, i que fou, a més del d’Alexandria, un
actiu pol d’atracció de pelegrins entre els quals cal fer notar la hispànica Egèria, la monja
que el visità entre els anys 381 i 384 i en féu una descripció sumària en el seu cèlebre
Itinerarium
(
Egèria
, 1993, cap. 23, 1-5). De l’èxit del culte a santa Tecla a Egipte ens parlen
els testimonis escrits i també arqueològics, recollits curosament per Davis en el seu llibre;
entre aquests últims destaquen algunes
ampullae
de sant Menna que en el seu revers mos-
tren el nom i la imatge de la santa (fig. 5) (Davis, 2001: 114-120 i apèndix A), tot i que
no consta que se n’hagi trobat cap a la nostra àrea.
Per tant, tot i valorant que no hi ha cap lligam entre la Thecla tarraconense i el patro-
natge de santa Tecla instaurat a la ciutat en època medieval, és indiscutible l’interès de la
inscripció. És, com hem dit, una peça excepcional que ens dóna a conèixer un personatge
important de la Tarragona paleocristiana: una verge egípcia consagrada, probablement de
l’àrea d’Alexandria, que passà part de la seva vida a Tàrraco i que hi va morir a una edat
avançada. Fou sense dubte una religiosa de prestigi, mereixedora d’un epitafi singular i de
qualitat que senyalava la seva tomba en la basílica funerària que s’aixecava junt al
mar-
tyrium
de sant Fructuós. La inscripció del seu epitafi documenta, doncs, la primera Thecla
coneguda epigràficament a
Hispània
i, per tant, un dels primers testimonis de l’expansió
del nom de la santa d’Iconi a Occident.
Agraïments
Aquest treball s’inclou dins del grup de recerca
La explotación y comercio de los recursos natu-
rales al Norte de la Hispania romana: lapis, metalla, aqua
(HAR2011-25011). Volem agrair a
Jaime Curbera (Inscriptiones Graecae–Berlin) els comentaris aportats a l’exegesi filològica
del text, especialment en la qüestió dels paral·lels epigràfics grecs.