Versión de HTML Básico
133
J
ordi
L
ópez
V
ilar
; D
iana
G
orostidi
Noves consideracions sobre la inscripció tarraconense de la beata Thecla
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 131-146)
de l’edició del catàleg de l’exposició
Temps de monestirs
, Rodolf Cortés i Jordi López vam
publicar l’article titulat «La inscripció de Thecla, verge consagrada a Crist», que inclou una
acurada descripció de l’epígraf, la seva transcripció i traducció, comentaris paleogràfics i
de formulari (Cortés i López Vilar, 1999).
L’any 2000 Isabel Velázquez va fer una recensió de la inscripció en la revista
Hispania
Epigraphica
sense aportar-hi novetats. Recalca l’extraordinària importància de la inscripció,
però cau en l’error d’afirmar que l’epígraf documenta el culte a santa Tecla «plenamente
establecido y difundido» a la Tarragona dels segles
v
-
vi
(
HEp
10, 218-219).
Dos articles molt similars entre ells van ser publicats l’any 2000, un recollit a
Tàrraco 99.
Arqueologia d’una capital provincial romana
i l’altre, a
Intervencions arqueològiques a Tarragona
i entorn (1993-1999)
(López Vilar, 2000a i 2000b). En el segon s’insisteix una mica més a
fons en la inscripció, però sempre integrada en el conjunt general de les excavacions i en
la línia de l’article esmentat de la
Revista de Arqueología
.
A partir de tots aquests treballs la inscripció comença a circular pels canals científics i
queda integrada en altres publicacions de caire més general. Així, Heike Niquet presenta
una comunicació en el
XII Congressus Internationalis Epigraphiae Graecae et Latinae
, celebrat
a Barcelona l’any 2002, titulada «Christians at late roman Tarraco: a reappraisal of the
evidence», fent algunes aportacions quant al formulari emprat i incidint en el significat de
la inscripció en el seu context des d’una perspectiva prudent i assenyada (Niquet, 2007).
També té en compte el llibre de Stephen J. Davis
The cult of St Thecla
que acabava de sortir
publicat per a introduir algunes relacions amb Egipte (Davis, 2001).
L’any 2004 es publica el llibre de Purificación Ubric titulat
La iglesia en la Hispania del
siglo V
, que fa referència a les restes del santuari paleocristià de Sant Fructuós i al conjunt
més recentment excavat, incloent-hi la làpida de Thecla (Ubric, 2004). Aquesta autora
rebutja la hipòtesi d’un culte martirial a la beata Thecla que, segons ella, s’afirmava a l’ar-
ticle de 1997 publicat a la
Revista de Arqueología
. En realitat, en aquell article es plantejava
com una possible hipòtesi; enlloc no es parlava de culte martirial.
Margarita Vallejo escriu l’any 2004 «El exilio bizantino. Hispania y el Mediterráneo
occidental (siglos
v
-
vii
)», un article integrat en una obra més general (Vallejo, 2004). Cal
fer un comentari a aquest article perquè, a banda d’alguns defectes menors, com ara llegir
en la inscripció
divi
on diu
D(omi)ni
, es planteja una hipòtesi que cal combatre. Parteix del
supòsit que la làpida es data entre els segles
vi
i
vii
, mentre que en totes les publicacions
l’havíem datat grosso modo entre els segles
v
i
vi
. L’autora planteja la possibilitat que
Thecla hagués estat una de les monges fugides de la conquesta islàmica d’Alexandria al
segle
vii
. Tenint en compte la datació de la inscripció, això és impossible; més encara, amb
l’aportació d’aquest article on esgrimim arguments que la daten arqueològicament en la
primera meitat del segle
v
.
Una altra fita en la investigació és la publicació del llibre de Jordi López
Les basíliques
paleocristianes del suburbi occidental de Tarraco
l’any 2006, no tant pel que es diu de l’epígraf
en si, que pràcticament reprodueix l’article de Cortés i López de 1999, com pel que fa a la
interpretació de la basílica, del complex associat i de tot el santuari martirial de Sant Fructuós.