Versión de HTML Básico
J
ordi
L
ópez
V
ilar
; D
iana
G
orostidi
Noves consideracions sobre la inscripció tarraconense de la beata Thecla
132
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 131-146)
L’any 1995 es produïa la troballa d’un epígraf excepcional en una de les basíliques paleo-
cristianes situades a ponent de Tarragona a la vora del riu Francolí. La inscripció donava
a conèixer l’existència d’una verge consagrada anomenada Thecla d’origen egipci que fou
enterrada en el temple suburbà en la primera meitat del segle
v
. La qualitat de la placa,
l’interès de les dades que aporta i, especialment, la coincidència del nom amb el de la
patrona de la ciutat han provocat una certa literatura científica que avui, vint anys després
de la seva descoberta, es pot començar a valorar. En aquest article farem un repàs sumari
del que s’ha escrit fins ara, afinarem més el context arqueològic i la datació de la inscripció,
i donarem el nostre punt de vista tenint en compte les importants contribucions que han
anat apareixent els darrers anys sobre el culte a la santa d’Iconi.
1. La inscripció de Thecla en la literatura científica
Les publicacions que han tractat la inscripció de la beata Thecla són nombroses; per raons
d’espai no les referenciem totes, només aquelles que aporten dades significatives per al
seu estudi.
La primera notícia de la inscripció va aparèixer a la premsa local pocs mesos després
del seu descobriment (Diari, 1995). A partir de la informació gràfica, M.D. del Amo va
redactar un primer treball titulat «Thecla et Theclae. De la santa de Iconio a la beata
tarraconense», que va ser publicat l’any 1997 (Del Amo, 1997). L’autora, després de fer
un repàs a l’origen del culte a santa Tecla i de les diferents Tecles venerades en època
paleocristiana, acaba esmentant la làpida tarraconense i planteja la possibilitat d’un lli-
gam entre la nostra Tecla del segle
v
i el culte implantat a santa Tecla en època medieval,
al·legant una possible superposició de noms entre la Tecla local i la santa d’Iconi. Del Amo
torna a insistir l’any següent en aquesta hipòtesi en un treball presentat en la «V Reunió
d’Arqueologia Cristiana Hispànica», basant-se en les coincidències de noms. En el col·loqui
posterior, Pere de Palol, Manuel Sotomayor i Cristina Godoy mostren el seu desacord amb
aquesta hipòtesi (Del Amo, 2000).
Paral·lelament, començàvem a difondre les troballes arqueològiques i també la ins-
cripció. Primer, d’una manera molt sumària en un article publicat a la
Revista de Arqueología
(López Vilar, 1997), on ja es remarcava la gran importància de la làpida. Es plantejava
—entre altres hipòtesis— la possibilitat que la tomba de Tecla hagués estat la principal
del conjunt i s’hagués ubicat en el contraabsis de la basílica, una possibilitat que seguim
mantenint com a tal avui en dia. En canvi, ara ens sembla excessivament atrevit plante-
jar —com vam escriure fa 20 anys— que potser la basílica havia estat dedicada a la seva
memòria i que la tomba era buida perquè les restes, considerades relíquies, podrien haver
estat objecte d’una translació.
L’any 1999 es va publicar un article específic sobre la inscripció, en què podem con-
siderar la
editio princeps
de la peça, el primer estudi aprofundit. En efecte, amb motiu