Versión de HTML Básico
J
ordi
L
ópez
V
ilar
; D
iana
G
orostidi
Noves consideracions sobre la inscripció tarraconense de la beata Thecla
134
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 131-146)
El mateix any Meritxell Pérez presenta un article fonamental titulat «La invenció
(
inventio
) de santa Tecla en la Tarragona d’època medieval», on es fa un estudi dels orígens
del culte de la patrona a la ciutat (Pérez Martínez, 2006). Aquest article, amb un aparat
crític impecable, demostra encara amb més claredat la impossibilitat de connectar la beata
Thecla de la làpida amb el culte a santa Tecla implantat en època medieval.
La inscripció, actualment dipositada al MNAT, ha estat present en tres exposicions.
L’any 1999, a Barcelona, en «Temps de Monestirs. Els monestirs catalans entorn l’any
1000»; l’any 2001-2002, a Tarragona, en «Tàrraco porta de Roma», i l’any 2003, a Santiago
de Compostel·la, a l’exposició «De finisterre a Jerusalén. Egeria y los primeros peregrinos
cristianos» (Cortés i López Vilar, 1999; Massó, 2001; Novoa, 2003, respectivament).
2. Context arqueològic
El febrer de 1994 va començar a explorar-se arqueològicament un gran solar de 33.000 m
2
a ponent de la ciutat de Tarragona, just al nord d’on, setanta anys abans, s’havia topat amb
la necròpolis paleocristiana. Les prospeccions de superfície no van proporcionar gairebé
cap material i només quan es va excavar en profunditat van començar a aparèixer murs,
paviments, mosaics, inscripcions, ceràmiques, monedes, etc. Després de tres anys de treball
de camp i bastants més de tractament i estudi de les dades es va poder oferir una publicació
científica que en recollia els resultats (López Vilar, 2006).
Sens dubte, la troballa principal fou un conjunt d’edificis contemporanis aixecats a
principis del segle
v
i abandonats, segons tots els indicis, a finals del mateix (fig. 1). Aquest
complex arquitectònic estava presidit per una basílica paleocristiana i completat per una
sèrie de construccions properes, entre les quals cal destacar estructures agrícoles de pro-
ducció (una gran bassa d’aigua, una premsa, etc.). Ja en el seu moment vam proposar que
es podia tractar d’una basílica funerària dotada amb un
fundus
annex que tindria com a
objectiu el seu manteniment i el del clergat que havia de servir-la; o bé, però amb molts
més dubtes, que fos un monestir primerenc. No insistirem en tots aquests aspectes que ja
hem tractat en ocasions anteriors.
Tampoc no farem una descripció de la basílica i del seu atri; remetem a la bibliografia
que ja hi ha sobre el tema. Sí, en canvi, recordarem que el subsòl de la basílica estava
literalment ocupat per unes 200 tombes, mentre a l’exterior no n’hi havia cap. És per això
que la considerem una basílica funerària, com d’altres escampades al llarg i ample de tot
l’Imperi.
Malauradament l’estat de conservació era molt precari, de manera que havien sobre-
viscut la major part de les línies de fonamentació, però cap mur en alçat. També els pavi-
ments havien resultat greument afectats per l’espoli i, sobretot, pel saqueig sistemàtic de
les tombes que n’ocupaven pràcticament tot el subsòl. L’àrea de la basílica no va conservar
cap fragment
in situ
, però l’aparició de nombrosos fragments d’
opus signinum
en els estrats