Versión de HTML Básico
9
J
osep
M
aria
G
urt
i
E
sparraguera
Mercè Roca Roumens (1947-2014)
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 5-9)
Aquesta intensa activitat anava acompanyada d’un ferm compromís amb la univer-
sitat que la va portar a participar en tasques organitzatives, sovint poc agraïdes. Mercè
Roca va dirigir els departaments de Prehistòria i Arqueologia de Granada, primer (1979-
1985), i, després, el de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la nostra universitat
(1991-1994); va participar en nombrosos tribunals d’oposicions, passant per multitud de
comissions avaluadores, com l’ANEP, CONACIT, AGAUR o AQU, entre d’altres, i sempre
ho va fer amb un gran sentit de la responsabilitat. Probablement sigui una de les persones
de la seva generació que hagi format part de més tribunals per a la selecció de professorat
universitari. Vaig compartir alguns d’aquests tribunals amb ella. Moments bons i moments
molt dolents; hores tancats discutint amb la necessitat d’arribar a un veredicte que fos el
just, permanentment amb un nus a l’estómac, perquè sabíem que només hi hauria un gua-
nyador i, en conseqüència, perdrien candidats que probablement també mereixien guanyar;
però el BOE és implacable: un, només un; dos, només dos… així sempre. La Mercè Roca,
concentrada, intentava controlar totes les variables, que no s’escapés cap detall; així fins al
final, quan ens deixàvem anar i fluïen les anècdotes. Sempre discreta, mai no comentava
res que no pogués comentar. Quan havia d’estar en una comissió avaluadora, era evident,
perquè un cop més sorgia el seu sentit de la responsabilitat que la feia canviar d’actitud en
el dia a dia. Estava preocupada, de cop desapareixia el seu caràcter obert i alegre, perquè
era conscient que d’ella depenia el futur prometedor d’algun jove investigador.
No sé si podré —si podrem— acostumar-nos a la seva absència. Passa el temps i con-
tinuo pensant que, quan surti del meu despatx, veuré la seva porta mig oberta i així sabré
que és a dins, treballant o parlant amb alumnes o amb algú del seu equip. Passa el temps i
sento que obre la porta del meu despatx i entra a donar-me una bona notícia, mai cap de
dolenta, com sempre va fer la Mercè Roca amb la mirada plena de felicitat.
Mercè, et trobaré a faltar com ho faran els amics, els companys, els deixebles i els
alumnes que has deixat!
Josep Maria Gurt i Esparraguera