Versión de HTML Básico
F
rancisco
G
racia
A
lonso
Història de
Pyrenae
. Cinquanta anys de recerca i difusió de l’Arqueologia a la UB
14
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 13-37)
A Barcelona ara hi ha una rivalitat entre la Universitat tradicional i la nova anomenada «autònoma», que
funciona a Sant Cugat. A la nostra de la plaça de la Universitat […] en Pericot i l’Albert del Castillo estan
jubilats, i ara tenen un grup de prehistoriadors i arqueòlegs a la Facultat amb en Maluquer, en Tarradell, en
Palol i alguns altres elements joves, entre ells l’Anna Maria Muñoz, que treballen força bé. Publiquen una
revista,
Pyrenae
, però també triga a sortir.
1
Pere Bosch Gimpera, 27 de gener de 1971
Introducció
Finalitzada la Guerra Civil, la difusió de la recerca arqueològica a Catalunya va estar
marcada per la publicació de la revista
Ampurias
, òrgan del Museu Arqueològic Provincial
de Barcelona i del Servei d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació Provincial de
Barcelona, que substituïren administrativament i ideològica les institucions de recerca i
difusió arqueològica de l’etapa republicana. Tot i que el seu primer número va aparèixer
l’any 1939, un cop assumida la direcció del museu per Martín Almagro Basch (Gracia,
2012: 53-74), es tractava de la plasmació d’una idea del seu antecessor, Pere Bosch
Gimpera, que ja era gairebé a punt just abans de l’esclat de la guerra, fins a l’extrem
que un cert nombre dels articles publicats en el primer número es van enllestir l’any
1936; amb aquesta nova publicació Bosch volia dotar el Museu d’Arqueologia i el Servei
d’Arqueologia d’un mitjà propi de difusió de les tasques de recerca, fins aleshores con-
centrades gairebé de manera exclusiva en l’
Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans
, publicació
que va fer grans aportacions per al coneixement dels treballs científics a Catalunya, però
que va estar llastrada al llarg de la seva existència per la manca de continuïtat. Durant el
primer franquisme, l’estreta vinculació entre la Universitat de Barcelona i el Museu, con-
tinuació lògica dels vincles anteriors al conflicte, quan per iniciativa d’en Bosch Gimpera
tant el Seminari de Prehistòria com els fons de la biblioteca universitària relacionats amb
l’arqueologia i la prehistòria van establir la seva seu al Museu en funció d’un acord de la
Junta de Facultat de la de Filosofia i Lletres de 2 de maig de 1935, es refermà pels lligams
professionals i personals que s’establiren entre Almagro, Lluís Pericot i Alberto del Castillo
(Gracia, 2009: 125-131). D’aquesta manera, al llarg de les dècades de 1940 i 1950, bona
part dels treballs de recerca realitzats pels professors de la Universitat van ser publicats a
les pàgines d’
Ampurias
(Gracia, 2012: 382) i, degut als vincles esmentats, que en molts
casos feien que els investigadors consideressin encara el Museu com una extensió de la
mateixa Universitat, no es plantejà en cap moment impulsar publicacions pròpies —com si
es va fer en altres universitats espanyoles— les quals per altra banda haurien tingut greus
dificultats per a mantenir-se, degut a la manca de recursos econòmics en què el franquisme
sumí els centres d’ensenyament superior, mentre que, ben al contrari, les corporacions
1 Carta de Pere Bosch Gimpera a Rafael Olivar Bertrand de 27/01/1971 (Bosch i Bertrand, 1978: 32).