Versión de HTML Básico
J
esús
A
lturo
; D
aniel
R
ico
Encara sobre la inscripció de Tassi del monestir de Sant Pere de Rodes
156
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 147-158)
amb l’arcosoli situat en el replà meridional d’accés a la cripta i el deambulatori (lligant el
seu bessó en el costat septentrional amb la cambra funerària del seu fill Hildesind) i, de
fet, Jeroni Pujades va llegir la làpida de Tassi precisament en aquest lloc. Allò que no s’ha
tingut present és que, al llarg del segle
x
, el conegut cànon XVIII del primer concili de
Braga, de l’any 561, que prohibia l’enterrament a l’interior dels santuaris, es mantenia en
plena vigència a tota la Península Ibèrica (Bango, 1992).
10
En realitat, aquesta prohibició
es va perllongar fins al segle
xii
, de manera que dubto molt que els esmentats arcosolis
acollissin els ossos de Tassi i Hildesind ni tan sols quan l’església de Sant Pere de Rodes va
ser consagrada l’any 1022. És més creïble que el trasllat es produís força més tard, potser
a la segona meitat del segle
xii
.
10. Aquest és un altre argument important en contra de la datació avançada de la capçalera, sobretot si acceptem
que els dos arcosolis formen part de la fàbrica original, como assenyalen els estudis arqueològics, i que es van
construir des d’un principi com a àmbits per a enterraments privilegiats, coses ambdues discutibles. D’altra banda,
com observa Imma Lorés, és molt dubtós que en el segon quart del segle
x
«Tasi hagués pogut no només pre-
veure el seu propi lloc d’enterrament sinó també el del seu fill, nomenat abat tan sols pocs anys abans del 950»
(Lorés, 2002: 33 i 48).
Fig. 2.
Sant Pere de Rodes, estructures anteriors al monestir romànic. Base planimètrica: J.A. Adell i E. Riu. Font: Puig Griessenberger
i Mataró i Pladelasala, 2012.