Versión de HTML Básico
139
J
ordi
L
ópez
V
ilar
; D
iana
G
orostidi
Noves consideracions sobre la inscripció tarraconense de la beata Thecla
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 131-146)
3. La inscripció
Es tracta d’una placa de marbre blanc lleugerament groguenc trencada en dos fragments
(fig. 4). Les línies es disposen horitzontalment al llarg de la placa rectangular trencada en
dos trossos, però perfectament conservada. Les seves dimensions són 44 cm de llarg, 18,5 cm
d’alt i 4,2-3,5 cm d’ample. Les quatre línies de text presenten una
ordinatio
i una execució
paleogràfica molt acurades que segueixen el mòdul de la capital quadrada, amb la notable
excepció de la V i la G, de grafia uncial, també elegantment executades. A tall d’exemple,
podem dir que el tipus de V uncial està present en alguna peça força més tardana de Mèrida
datada en època visigoda (
ICERV
506). Destaca en conjunt la regular alçada de les lletres,
de 3 cm de mitjana, i dels espais interlineals, d’un cm, que dibuixen perfectament les caixes
d’un pautat invisible. Hi ha, no obstant això, algunes lletres de mida diferent, com la L, més
alta (3,4 cm) i les P i la T del final de la línia 2, notablement menors (2,4 i 1,4 cm, respecti-
vament), que evidencien una voluntat clarament decorativa, com també la refinada
hedera
distinguens
del final de la línia quatre. La paraula
Domini
està abreujada i supralineada amb
la forma DNI, usual en inscripcions de Roma i Àfrica (Hälvä-Nyberg, 1988).
Fig. 3.
Sepulcre 136 de la basílica contenint el cos d’una
dona vella, sobre la que es trobà la inscripció de Thecla,
moguda del seu context original (foto: Jordi López).