Versión de HTML Básico
137
J
ordi
L
ópez
V
ilar
; D
iana
G
orostidi
Noves consideracions sobre la inscripció tarraconense de la beata Thecla
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 131-146)
de dobles i, fins i tot, una de triple. L’estudi de les restes humanes mostra que s’hi van
enterrar principalment adults (els infants no arriben al 10 %), preferentment masculins
(un 63,79 % són homes, enfront d’un 36,20 % de dones), sense que s’hi observi cap
zona especial reservada als uns o als altres. Només una àrea es presenta com especialment
privilegiada: el santuari presumptament delimitat per cancells, on només s’identifiquen
homes, la majoria dels quals d’edat avançada. Aquestes dades obren la possibilitat que tots
o almenys alguns dels personatges allí inhumats fossin preveres.
Entre els homes, el moment més probable de la mort és en l’edat adulta. Sorprèn,
però, que un bon nombre arriba a la vellesa, amb alguns individus que semblen haver
arribat fins els 60-70 anys. En canvi, entre les dones es mostra una mortalitat més alta
entre els 15 i els 29 anys, una inclinació ja detectada en altres necròpolis i a la qual se sol
donar una explicació de tipus obstètric. Així, el grup d’adultes joves i el d’adultes és parió.
En canvi, el nombre de dones que accedeixen a la vellesa és notablement més baix que
el dels homes. De fet, només s’han identificat els cossos de tres dones velles a la basílica,
dipositats en els sepulcres 44, 113 i 136.
Ens podem preguntar sobre la ubicació de la tomba de Thecla. Primerament, cal tenir
en consideració que Thecla va arribar a ser una personalitat destacada dins de la comunitat
cristiana del seu temps, tal com ens ho ha transmès el seu epitafi. En segon lloc, fou una
de les poques persones inhumades a la basílica que va gaudir del privilegi de tenir una
làpida sobre la seva tomba (recordem, només quatre de localitzades en tot l’edifici) i, a
més, d’una qualitat excepcional. Tenint en compte el que hem exposat, podríem suposar
un lloc de privilegi, i de zones privilegiades d’enterrament només n’hi ha dues: la tomba
principal del contraabsis i el
sanctuarium
. La primera es va trobar buida. En el cas que
Thecla hi hagués estat enterrada, prendria un paper molt significatiu en el conjunt paleo-
cristià. Si prenem l’opció de l’enterrament en el santuari, cosa possible tenint en compte
que algunes de les tombes van aparèixer completament espoliades, el paper que hauria
pogut tenir en la seva construcció seria evidentment menor. De totes maneres, els indicis
ens porten a pensar que l’espai referit va estar reservat a preveres. Finalment, queda una
última opció, que és l’enterrament de Thecla en qualsevol de les naus; és a dir, fora de
qualsevol espai privilegiat de la basílica. Aquesta possibilitat se’ns fa més difícil d’acceptar,
però no es pot descartar tampoc. De fet, la inscripció, trencada en dos fragments, va ser
trobada sobre la tomba 136, però en l’estrat general de destrucció i espoli de la basílica
i, per tant, moguda del seu emplaçament originari. Curiosament (o no?) la tomba 136
(figs. 2 i 3) és una de les tres de tot el temple on reposaven dones d’avançada edat. És la
beata Thecla? Mai no ho sabrem.
La cronologia que cal atribuir a la inscripció deriva del seu context arqueològic. En
la publicació que hem referit es delimita bé la cronologia de la basílica sobre la base dels
contextos ceràmics, especialment dels diminuts fragments continguts en el paviment
d’
opus signinum
. No tornarem a repetir els arguments, però sí que convé recordar que
la basílica s’erigí els primers anys del segle
v
i que serví d’àrea sepulcral amb ente-
rraments massius des del moment de la seva construcció i fins a mitjan mateix segle,