44·2/2013

IBAN CABRELLES

Carrer de Santa Clara 6, 3r 2a, E-43204 Reus
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Els Clodii foren una gens influent dins la societat tarragonina dels segles i i ii dC. Fins ara, gràcies a les inscripcions i les fonts escrites coneixíem els noms d’alguns dels seus membres més destacats, entre els quals el senador Quintus Clodius Rufinus i el cavaller Marcus Clodius Martialis. Respecte d’aquest darrer, noves descobertes epigràfiques de segells sobre instrumenta han permès relacionar-lo amb dos importants centres productors rurals de l’ager Tarraconensis, cosa que posa de manifest el gran arrelament que aquest grup gentilici tenia al territori. A partir d’aquesta constatació, l’article analitza també les possibles afectacions que sobre el patrimoni dels Clodii locals podria haver tingut la repressió efectuada per Septimi Sever contra els partidaris de Clodi Albí a Tarraco.

PARAULES CLAU: ECONOMIA, PROPIETAT RURAL, VITICULTURA, PROSOPOGRAFIA, TARRACO

MIREIA GÓMEZ PONS
Travessia de s’Hort de ses Monges, 10, baixos C, E-07730 Alaior (Illes Balears)
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

ANNA GARRIDO ELENA
Institut Català d’Arqueologia Clàssica
Plaça d’en Rovellat, s/n, E-43003 Tarragona
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

L’any 2007 es va trobar. en unes excavacions d’urgència a Maó, una peça reutilitzada com a part d’una premsa d’oli o de vi, que anteriorment havia estat utilitzada com a pedestal d’una escultura que segurament devia tenir un text epigràfic que no ha arribat als nostres dies. Procediria del forum de la ciutat romana de Mago, Menorca, i a la seva part superior presenta dues motllures amb decoració vegetal que rodegen la totalitat del seu perímetre. Les característiques estilístiques i tècniques de la peça semblen indicar una cronologia del segle i dC.


PARAULES CLAU: MAGO, PEDESTAL, MOTLLURES DECORATIVES

LUIS CONDE MORAGUES
C/ Reina Victoria 26,entresuelo derecha, E-08021 Barcelona
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

La huella de un probable anfiteatro romano se ha localizado fosilizada en la trama urbana de la Ciutat Vella de Barcelona. Se exponen su posición, metrología, antecedentes, entorno físico e histórico y se reinterpretan las últimas intervenciones arqueológicas que apoyarían esta hipótesis. La posible existencia de unas «arenas» en Barcelona permite también una nueva lectura de topónimos, documentos y tradiciones relacionadas con la iglesia martirial de Santa Eulàlia y con la domus Sanctae Mariae Virginis, donde está documentada la tumba de esta santa en el siglo IX.

PALABRAS CLAVE: BARCELONA, ANFITEATRO, DOMUS SANCTAE MARIAE VIRGINIS, SANTA EULALIA

 

EDGAR MIGUEL CRUZ MONTEIRO FERNANDES
Universidade Nova de Lisboa. Instituto de Arqueologia e Paleociências. Centro de História da Cultura
Avenida de Berna, 26-C, P-1069-061 Lisboa
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.


MIGUEL FILIPE GRANDãO VALÉRIO
Departament de Filologia Llatina. Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585, E-08007 Barcelona
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

La afluencia de grupos de orientales a Hispania se prolongó incluso tras la caída del Imperio Romano de Occidente. En las localidades modernas de Mérida, Mértola y Plasenzuela se encontró material epigráfico —mayoritariamente epitafios— inscrito en griego por inmigrantes que se establecieron en la provincia de Lusitania. El presente ensayo propone un origen en la zona egeoanatolia para al menos parte de estos grupos de inmigrantes y discute las motivaciones de su venida, sumando evidencias históricas y arqueológicas a los datos epigráficos y lingüísticos, estos dos últimos los principales testigos de su permanencia en territorio lusitano.

PALABRAS CLAVE: ANTIGÜEDAD TARDÍA, LUSITANIA, EPIGRAFÍA GRIEGA, ORIENTALES, COMERCIO, IGLESIA

ENRIQUE GUITIÉRREZ CUENCA
Proyecto Mauranus
C/ Eulogio Fernández Barros 7, 3.º A, E-39600 Maliaño (Cantabria)
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.


JOSÉ ÁNGEL HIERRO GÁRATE
Proyecto Mauranus
Grupo Tetuán-Las Canteras 1, 1.º B, E-39004 Santander (Cantabria)
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

En este artículo, a partir del inventario actualizado de los broches cruciformes de los siglos VII-VIII, realizamos un primer ensayo de caracterización tipológica y, en lo posible, cronológica de este tipo de guarniciones de cinturón. El trabajo se completa con algunas breves consideraciones acerca de su distribución geográfica y su relación o no con la presencia militar bizantina en el sur de la Península Ibérica.

PALABRAS CLAVE: CRUCIFORME, HISPANIA VISIGODA, PLACA DE CINTURÓN, SIGLOS VII-VIII, TIPOLOGÍA, TORÉUTICA

Llegir ressenyes número 44-2/2013

Llistat de Tesis Doctorals i treballs de màster.