43·1/2012

MARIA LETIZIA CALDELLI
Dipartimento di Scienze dell’Antichità. Sapienza - Università di Roma
Piazzale A.Moro, 5 - 00185 Roma
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

CECILIA RICCI
Dipartimento di Scienze Umanistiche, Sociali e della Formazione (Sede di Isernia). Università degli Studi delMolise
ViaMazzini, 8 - 86170 Isernia
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Un progetto di ricerca portato avanti dalle due Autrici si propone di indagare le caratteristiche e le eventuali modifiche nelle pratiche funerarie epigrafiche della ‘classe media’ urbana nel primo secolo del Principato. Dopo aver chiarito il perché della cronologia indicata e chi s’intende indicare con la parola pauper, viene proposto un esempio dell’analisi in corso di realizzazione, concentrando l’attenzione su 14 epitaffi di individui del mondo dello spettacolo, selezionati in base a diversi criteri. Il commento comprende: l’impatto del monumento urbano in relazione ad altri edifici esistenti, il ritratto del defunto attraverso i dati biografici e altri elementi, il ruolo occupato nella società, il rapporto tra i vivi e i morti, attraverso l’utilizzo di epiteti specifici, il modo particolare in cui s’indicano le relazioni familiari, i divieti, le minacce, l’espressione della volontà testamentaria.

CÉSAR SIERRA MARTÍN
Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’EdatMitjana
Edifici B - Campus de la UAB - E-08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

El objetivo del presente trabajo es analizar las variables que influyeron a la hora de alcanzar acuerdos de paz estables durante la Guerra del Peloponeso. Para ello nos centraremos en dos episodios: las hostilidades en el Epiro meridional y la sublevación de Mitilene en el Egeo. Pese a la proximidad cronológica y la presencia de Atenas en ambos sucesos, las soluciones alcanzadas adquirieron un cariz completamente distinto.

JUAN MANUEL CAMPOS CARRASCO
JAVIER BERMEJO MELÉNDEZ
Departamento de Historia I. Área de Arqueología. Universidad de Huelva
Avda. Tres deMarzo s/n, E-21071 Huelva
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

El trabajo que se expone a continuación plantea una nueva interpretación para el proceso de cambio jurídico en la ciudad de Arucci Turobriga (Aroche, Huelva). Tradicionalmente se había sostenido una promoción deudora de la extensión del ius latti vespasianeo; sin embargo, a día de hoy, los resultados que ofrecen las últimas investigaciones han permitido dimensionar en todos sus aspectos el surgimiento del modelo de implantación de Roma en esta área del suroeste, otorgando un mayor peso al período augusteo, o inmediatamente posterior, para los procesos de promoción y municipalización.

ELENA SÁNCHEZ LÓPEZ

Grupo de Investigación HUM 296. Departamento de Prehistoria y Arqueología,
Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Granada
Campus de Cartuja, E-18071 Granada
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

SANTIAGO MORENO PÉREZ
Grupo de Investigación HUM 296. Departamento de Prehistoria y Arqueología,
Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Granada
Campus de Cartuja, E-18071 Granada
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Sexs, de origen fenicio, alcanza el estatus municipal en el siglo I a.n.e., acontecimiento a raíz del cual parece experimentar un importante desarrollo urbanístico, en el que se incluye la construcción de un acueducto, uno de los más completos de Andalucía, pero también de un complejo termal y del foro, verdadero centro político, religioso y económico al que se asocia un programa figurativo fechado en época julio-claudia de una calidad sin parangón en el sureste peninsular.

ALEJANDRO QUEVEDO SÁNCHEZ

Departamento de Prehistoria,Arqueología, Historia Antigua, HistoriaMedievaly Cienciasy Técnicas Historiográficas
Universidad deMurcia, Facultad de Letras
C/ Santo Cristo 1, Campus de LaMerced, E-30001Murcia
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

JESÚS BERMEJO TIRADO
Instituto de Historia CCHS-CSIC,Madrid
C/ Albasanz 26-28, E-28037Madrid
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

 Este trabajo aborda la reinterpretación del conjunto material, perteneciente a un espacio doméstico romano, documentado en la intervención arqueológica de urgencia realizada en el solar situado en el n.º 40 de la calle Cuatro Santos de Cartagena. Se reconstruyen los procesos de formación del registro arqueológico, las coordenadas cronológicas del conjunto y las actividades desarrolladas por los sucesivos habitantes de este espacio. Se concluye con una serie de consideraciones finales acerca del contexto histórico de Carthago Noua durante los siglos II y III d.C.

 

ALEJANDRO GARCÍA ÁLVAREZ-BUSTO
Área de Arqueología. Departamento de Historia. Universidad de Oviedo,
C/ Teniente Alfonso Martínez, s/n, E-33011 Oviedo
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

 La excavación arqueológica realizada en el monasterio de San Juan Bautista de Corias (Asturias) ha permitido documentar la planta de su iglesia fundacional, construida entre los años 1031 y 1043. La morfología de este templo, así como su temprana cronología, nos remiten a las fases iniciales de introducción de la arquitectura monástica benedictina en el noroeste de la Península Ibérica.