Archaeozoology in Late Antiquity (fourth to fifth centuries): the faunal assemblage of the Roman villa of San Pelayo (Aldealengua, Salamanca)

Arqueozoologia a l’antiguitat tardana (segles IV-V): el conjunt faunístic de la villa romana de San Pelayo (Aldealengua, Salamanca)

Arqueozoología en la Antigüedad tardía (siglos IV-V): el conjunto faunístico de la villa romana de San Pelayo (Aldealengua)

Rocío Pazos García (ES) ORCiD

Miriam Andrés (ES) ORCiD

Rodrigo Portero (ES) ORCiD

Esteban Álvarez-Fernández (ES) ORCiD

Rosana Cerezo-Fernández (ES) ORCiD

Sonia Gabriel (ES) ORCiD

Óscar González-Cabezas (ES) ORCiD

J. Javier Morales (ES) ORCiD

Enrique Ariño (ES) ORCiD

PYRENAE, vol. 56 núm.1 (01.2025) (p. 243-277)

DOI: 10.1344/Pyrenae2025.vol56num1.8

The study of archaeological remains from Late Antiquity in the Iberian Peninsula has developed significantly in recent years. However, interest has been directed primarily towards material culture, while biotic remains have been a secondary research topic. The present article analyses the faunal remains obtained in the excavations carried out in 2001 at the site of San Pelayo (Salamanca), a settlement interpreted as a Roman villa. The material found has been dated to the transition from the fourth to the fifth century, a period when the site had already lost its function as an aristocratic residence. The faunal remains have been analysed from the anatomical, taxonomic, osteometric and taphonomic perspectives in order to obtain information on the economy of the settlement. The analysis reveals that meat consumption came mainly from a livestock herd made up of sheep and goats and, to a lesser extent, cattle and suidae. Other animal resources were acquired from wild mammals (red deer and rabbits), although hunting can be considered a secondary activity in San Pelayo. The diet also included resources from areas near the site, such as birds, fish and molluscs. Finally, we have documented the use of animal bone and antler for the production of a bone industry; determining the operational processes involved in the transformation of these raw materials into objects.

KEY WORDS: ARCHAEOZOOLOGY, OSTEOMETRY, TAXONOMY, ROMAN VILLAE, LATE ANTIQUITY, BIOTIC RESOURCES

 

L'estudi de les restes arqueològiques de l’antiguitat tardana a la península ibèrica s’ha desenvolupat força aquests darrers anys. No obstant això, l’interès s’ha adreçat fonamentalment cap a la cultura material, mentre que les restes biòtiques han estat un tema d’investigació secundi. En el present treball s’analitzen les restes faunístiques recuperades a l’excavació realitzada l’any 2001 al jaciment de San Pelayo (Salamanca), un assentament interpretat com una vil·la romana. El material trobat s’ha datat en la transició del segle IV al V, període en el que el jaciment ja havia perdut la seva funció residència aristocràtica. Les restes faunístiques s’han analitzat des del punt de vista anatòmic, taxonòmic, osteomètric i tafonòmic a fi de d’obtenir informació sobre l’economia de l’assentament. L’anàlisi revela que en consum de carn provenia principalment d’una cabanya ramadera composta per ovelles i cabres i, en menor mesura, bovins i suids. Altres recursos animals s’adquirien de mamífers salvatges (cérvol i conill), tot i que la cacera pot considerar-se una activitat secundària a San Pelayo. La dieta també incloïa recursos procedents de zones pròximes al jaciment, com aus, peixos i mol·luscs. Per últim, s’ha documentat l’ús de l’os i la banya per a la producció d’indústria òssia, tot determinant l’esquema operatiu de la transformació dels objectes.

PARAULES CLAU: ARQUEOZOOLOGIA, OSTEOMETRIA, TAXONOMIA, VILLA ROMANA, ANTIGUITAT TARDANA, RECURSOS BIÒTICS

 

El estudio de los restos arqueológicos de la Antigüedad Tardía en la Península Ibérica se ha desarrollado notablemente en los últimos años. Sin embargo, el interés se ha dirigido fundamentalmente hacia la cultura material, mientras que los restos bióticos han sido un tema de investigación secundario. En el presente artículo se analizan los restos faunísticos obtenidos en la excavación realizada en 2001 en el yacimiento de San Pelayo (Salamanca), un asentamiento interpretado como villa romana. El material hallado se ha datado en la transición del siglo IV al V, periodo en el que el yacimiento ya había perdido su función de residencia aristocrática. Los restos faunísticos se han analizado desde el punto de vista anatómico, taxonómico, osteométrico y tafonómico con el fin de obtener información sobre la economía del asentamiento. El análisis revela que el consumo de carne procedía principalmente de una cabaña ganadera compuesta por ovejas y cabras y, en menor medida, bovinos y suidos. Otros recursos animales se adquirían de mamíferos silvestres (ciervo y conejo), aunque la caza puede considerarse una actividad secundaria en San Pelayo. La dieta también incluía recursos procedentes de zonas próximas al yacimiento, como aves, peces y moluscos. Por último, hemos documentado el uso de hueso y asta animal para la producción de industria ósea, determinando el esquema operativo de transformación de los objetos.

PALABRAS CLAVE: ARQUEOZOOLOGÍA, OSTEOMETRÍA, TAXONOMÍA, VILLA ROMANA, ANTIGÜEDAD TARDÍA, RECURSOS BIÓTICOS

 

COM CITAR / CÓMO CITAR / CITE

PAZOS GARCÍA, R., ANDRÉS, M., PORTERO, R., ÁLVAREZ-FERNÁNDEZ, E., CEREZO-FERNÁNDEZ, R., GABRIEL, S., GONZÁLEZ-CABEZAS, Ó., MORALES, J. J., ARIÑO, E., Archaeozoology in Late Antiquity (fourth to fifth centuries): the faunal assemblage of the Roman villa of San Pelayo (Aldealengua, Salamanca), Pyrenae 56.1, 2025, 243-277. DOI: 10.1344/Pyrenae2025.vol56num1.8