Identidades culturales a través del análisis tecnológico cerámico. Reflexiones en torno a la romanización de la Turdetania-Bética

Cultural identities through analysis of pottery technology. Reflections on the Romanization of Turdetania-Baetica

Violeta Moreno Megías
PYRENAE, vol. 53 núm. 1 (2022) (p. 89-111)
DOI: 10.1344/Pyrenae2022.vol53num1.4

En este artículo se presenta una reflexión sobre la artesanía alfarera prerromana de la Turdetania y su transición durante el proceso de conquista por Roma, dentro del marco de transformaciones entendido como la romanización. Se analiza la relación entre ambas tradiciones alfareras a partir de los aspectos morfotipológicos pero también tecnológicos (hasta ahora escasamente planteados) y sus lecturas sociales, proponiendo una perspectiva que parta de los artesanos como actores para la interpretación de diversos aspectos de la expresión material de la población local ante la influencia cultural romana. Finalmente, se identifican nuevas líneas de investigación que puedan desarrollar los aspectos planteados.

PALABRAS CLAVE: ARTESANÍA, TRADICIÓN ALFARERA, SEGUNDA EDAD DEL HIERRO, ROMANIZACIÓN, TURDETANIA, BÉTICA

En aquest article es presenta una reflexió sobre l’artesania terrissera preromana de la Turdetània i la seva transició durant el procés de conquesta per Roma, dins del marc de transformacions entès com la romanització. S’analitza la relació entre ambdues tradicions terrisseres a partir dels aspectes morfotipològics, però també tecnològics (fins ara escassament plantejats) i les seves lectures socials, proposant una perspectiva que parteixi dels artesans com a actors per a la interpretació de diversos aspectes de l’expressió material de la població local davant la influència cultural romana. Finalment, s’identifiquen noves línies de recerca que puguin desenvolupar els aspectes plantejats.

PARAULES CLAU: ARTESANIA, TRADICIÓ ALFARERA, SEGONA EDAT DEL FERRO, ROMANITZACIÓ, TURDETÀNIA, BÈTICA

This article reflects on the pre-Roman pottery tradition of Turdetania and changes to that tradition resulting from the Roman conquest, within the framework of transformations understood as Romanization. The relationship between both pottery traditions is analysed on the basis of not only morpho-typological but also technological aspects (scarcely addressed in previous research) and their social readings. This work proposes a perspective that derives from the craftsmen’s role as actors in the interpretation of various aspects of the local population’s material expression in the face of Roman cultural influence. Finally, new lines of research are identified that can develop the aspects raised.

KEYWORDS: CRAFTSMANSHIP, POTTERY TRADITION, LATE IRON AGE, ROMANIZATION, TURDETANIA, BAETICA