Versión de HTML Básico
35
F
rancisco
G
racia
A
lonso
Història de
Pyrenae
. Cinquanta anys de recerca i difusió de l’Arqueologia a la UB
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 13-37)
de publicació del número a què corresponen; cal no oblidar que moltes biblioteques retiren
els números antics de les revistes de consulta directa en considerar-ne desfasats els con-
tinguts, una idea que en el camp de la recerca en ciències humanes i socials és incorrecta.
A tall d’exemple, entre els articles dels volums més antics destaca el text ja clàssic de
Joan Maluquer de Motes
Desarrollo de la orfebrería prerromana en la Península Ibérica
(núm. 6,
1970) que, ara com ara, ha estat descarregat 3680 vegades, seguit de l’article de Maria
Encarna Sanahuja Yll
Instrumental de hierro agrícola e industrial de la época íbero-romana en
Cataluña
(núm. 7, 1971), amb 3.592 descàrregues. Són xifres que certament conviden a
la reflexió sobre la validesa d’aquesta recerca en humanitats comentada. Els altres dos
articles que paga la pena esmentar pel nombre de consultes són el de Pere Bosch Gimpera
La cultura de Almería
(núm. 5, 1969) descarregat 1.875 cops i un dels articles més citats
de Pere de Palol,
Una tumba romana de Toledo y los frenos de caballo hispanorromanos del Bajo
Imperio
(núm. 8, 1972), amb 1.153 descàrregues.
Entre els articles consultats entre els anys 1980 i 1990, cal destacar el de Jordi Miró
Algunas consideraciones sobre las ánforas ibéricas Mañá B 3
(núm. 19-20, 1983), amb 1.524,
seguit de
Ritos domésticos y cultos funerarios. Ofrendas de huevos y gallináceas en villas romanas
del territorio emporitano (s.
iii
d.C.)
de Josep Casas i Joaquín Ruiz de Arbulo (núm. 28, 1997),
amb 1.279, i el de Jesús Fernández Jurado i Diego Ruiz Mata
La metalurgia de la plata en
época tartésica en Huelva
(núm. 21, 1985), amb 1.138 descàrregues.
De l’última etapa de
Pyrenae
i anterior a la posada en xarxa de la revista a RACO i
al mateix espai web de
Pyrenae
, molts articles es descarreguen una mitjana de 400 a 800
vegades, per bé que alguns en superen les 1000, com ara els articles de fons de Daniel Rico
Camps
Arquitectura y epigrafía en la Antigüedad Tardía. Testimonios hispanos
(núm. 40.1, 2009),
amb 1.886 descàrregues;
Dall’Archeologia dell’architettura all’Archeologia della complessità
de
Gian Pietro Brogiolo (núm. 38.1, 2007), amb 1.289 descàrregues, i el d’Isabel Velázquez
Soriano
Los estudios epigráficos. Cuestión de métodos interdisciplinares
(núm. 39.1, 2008), amb
1.178. Continuen sent àmpliament consultats els textos de Pere Gebellí Borràs
La dinàmica
comercial en època augustal: estudi de les àmfores dels nivells augustals de les intervencions al teatre
romà de Tàrraco (UE 2311 i 3120)
(núm. 39.2, 2008), baixat fins a 1.249 vegades, i la posada
al dia de Javier Arce
Antigüedad tardía hispánica. Avances recientes
(núm. 36.1, 2005), amb
1.053 descàrregues, seguida de les 1.030 de l’article de Manuel Sotomayor
La iconografía
de Centcelles. Enigmas sin resolver
(núm. 37.1, 2006).
Dels números més recents destaquen els articles que superen les mil descàrregues
en molt poc temps, com ara
Hipótesis sobre la posible identificación del anfiteatro de Barcino
de
Luis Conde Moragues (núm. 44.2, 2013), descarregat 1.620 vegades; el text d’Alejandro
García Álvarez-Busto
La iglesia fundacional del monasterio de Corias (Asturias) y los orígenes de la
arquitectura monástica benedictina en el noroeste de la Península Ibérica
(núm. 43.1, 2012), amb
1.134; l’article
Las sepulturas de los reyes godos en Hispania. Chindasvinto, Recesvinto y Wamba
de Raquel Alonso Álvarez (núm. 44.1, 2013), amb 1.068 baixades, i el text també recent
d’Edgar Cruz Monteiro Fernandes i Miguel Grandão Valério
Comunidades helenógrafas en la
Lusitania visigoda (s.
vi
)
(núm. 44.2, 2013), que ha assolit les 1.023 descàrregues.