Versión de HTML Básico
33
F
rancisco
G
racia
A
lonso
Història de
Pyrenae
. Cinquanta anys de recerca i difusió de l’Arqueologia a la UB
PYRENAE,
núm.
46
vol.
1
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 13-37)
que es consolidaria en els números següents. Val a dir que la nova etapa no va quedar
lliure de crítiques internes, que, en funció de la coexistència de tres àrees de coneixement
en el si d’un mateix departament, i sent el seu pressupost ordinari la principal font de
finançament de la revista —és a dir, uns recursos que podrien haver estat destinats a altres
tasques docents o de recerca—, fons als quals cal afegir les aportacions de la Facultat de
Geografia i Història i, d’ençà del 2010, de la Universitat de Barcelona, se centraren en el
no-manteniment d’un equilibri de continguts entre totes tres, un problema resultat no
d’una direcció específica, sinó de la diversitat d’originals rebuts per la revista, ja que és
evident l’existència d’un efecte crida potenciat pel fet de mantenir escrupolosament la
temporalitat d’edició i, com a resultat d’això, l’interès dels continguts.
A diferència d’altres publicacions en el camp de la prehistòria, l’arqueologia i la his-
tòria antiga que defineixen estrictament el nombre de paraules o caràcters que poden
assolir els articles que admeten i són molt estrictes pel que fa al nombre de pàgines que
un text pot ocupar en els seus números o fascicles per a afavorir la síntesi sobre l’exposició
detallada de continguts, la tercera etapa de
Pyrenae
s’ha caracteritzat per no imposar
límits extremadament rigorosos a l’extensió dels articles, un fet que ha permès als autors
desenvolupar l’explicació de la seva recerca i utilitzar en molts casos el recurs de les notes
a peu de pàgina —cada cop menys freqüent en la bibliografia acadèmica— per a ampliar o
explicar conceptes. S’ha optat, doncs, per prioritzar la qualitat i la profunditat dels textos
en relació amb el nombre de treballs publicats en cada fascicle, que no ha estat uniforme
al llarg dels darrers anys. Els articles llargs, ja siguin síntesis o aportacions de coneixement
bàsic, constitueixen una excel·lent opció en el camp de les humanitats per a explicar tots
els matisos possibles d’un tema. De la mateixa manera, el nombre de figures o il·lustracions
s’adequa a les exigències del text.
Els canvis esmentats eren absolutament necessaris en funció de l’evolució del concepte
de revista científica desenvolupat ja a finals del segle
xx
i molt especialment en els primers
anys del segle
xxi
, quan els paràmetres de qualitat van començar a ser la norma comú en
els processos d’avaluació de la recerca a tots els nivells, i van permetre ajustar la revista
a les directrius de qualitat utilitzades per les publicacions científiques d’àmbit europeu i
nord-americà. Això implicà, entre d’altres decisions, aprofundir en l’avaluació dels articles
rebuts mitjançant el sistema de pars cecs amb límit temporal per a la redacció dels informes
segons un model normalitzat molt exhaustiu, que permet complir amb els terminis de
tancament, impressió i distribució dels dos fascicles de cada número dintre dels respectius
semestres naturals. Els suggeriments de modificacions en tots els sentits, de forma i de fons,
fets pels avaluadors externs s’han convertit en un tret distintiu que afavoreix la qualitat
final de la publicació, perquè permet aportar als editors dades objectives per a acceptar o
rebutjar els articles presentats i donar una resposta argumentada a l’autor de les decisions
acordades. Aquests canvis o potenciació de línies de treball ja existents són suficients per
a assegurar la qualitat de la revista, però no per a aprofundir en la seva visibilitat. En el
moment actual, que un treball es conegui és tan o més necessari que la pròpia essència
del mateix. I la difusió no pot quedar reduïda a l’acció individual dels autors mitjançant