Versión de HTML Básico
5
PYRENAE,
Número Especial 50è Aniversari
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 5-7)
© G. Ripoll, M.Á. Cau, I. Domingo, V. Revilla, 2015 – CC BY-NC-ND
REVISTA DE PREHISTÒRIA I ANTIGUITAT DE LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL
JOURNAL OF WESTERN MEDITERRANEAN PREHISTORY AND ANTIQUITY
DOI: 10.1344/Pyrenae2015.SpecialNumber.1.1
Pyrenae
1965-2015
Pyrenae
,
Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental / Journal of Western
Mediterranean Prehistory and Antiquity
compleix aquest 2015 el seu 50è aniversari. L’any
1965, els professors i membres de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat
de Barcelona, encapçalats pels professors Joan Maluquer de Motes i Lluís Pericot, donaren
llum verda a la que és avui una de les revistes més antigues de l’arqueologia hispànica i
amb més renom de l’arqueologia catalana. Han passat 50 anys, 46 números editats, amb
moments de greus dificultats i altres de gran satisfacció. Molts dels qui la crearen ja no són
amb nosaltres, però de ben segur avui estarien cofois.
Pyrenae
ha crescut al mateix ritme que l’arqueologia com a ciència independent amb
un cos teòric i metodològic que la diferencien de les altres ciències humanes i socials. La
primera època de
Pyrenae
, que s’inicià amb el número 1 de 1965, va tenir continuïtat fins
a l’any 1985, quan es publicà el número 21. Vint anys on la recerca feta per l’Institut
d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona es va difondre i que serviren
per a enfortir els lligams amb altres institucions nacionals i europees. Les dificultats, essen-
cialment econòmiques, junt amb la jubilació del professor Maluquer i la desaparició de
l‘Institut quatre anys més tard, el 1989, estroncaren el somni de tirar endavant
Pyrenae
. Els
membres del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat
de Barcelona obriren un temps per a reflexionar sobre què calia fer amb Pyrenae, sobretot
tenint en compte l’alt nombre d’intercanvis que tenia la revista, un dels seus grans valors,
i que incrementaven el fons de la Biblioteca d’Arqueologia de la Universitat. No hi havia
cap mena de dubte que
Pyrenae
havia de veure de nou la llum i es va fer amb totes les
conseqüències, fins i tot la de preparar el número 22-23 com a homenatge al professor
Maluquer, malgrat les dificultats, alhora que el següent, el número 24, que aparegué l’any
1993. La segona etapa de
Pyrenae
va permetre posicionar la revista de nou en el panorama
científic i recuperar els intercanvis. Deu números aparegueren fins a l’any 2003.