Versión de HTML Básico
GRACPE
Grup de Recerca d’Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia
120
PYRENAE,
Número Especial 50è Aniversari
(2015)
ISSN: 0079-8215 EISSN: 2339-9171 (p. 119-179)
de subsistència, com a conseqüència del desequilibri entre la població i la capacitat de
càrrega del territori amb una tecnologia donada. Només en aquestes circumstàncies es pot
concebre que la societat accepti la instauració i la consolidació d’un règim de desigualtat
institucionalitzada, tal com també creuen alguns autors de pensament marxista, com ara
M. Godelier (1980, 1999) o F. Bate (1998), per als quals el consentiment és més impor-
tant que la coerció o la manipulació ideològica. El nostre model no prejutja les causes del
desajust entre la població i la capacitat de càrrega —que poden ser diverses— i convida a
analitzar les circumstàncies històriques concretes en què es va produir entre les diferents
societats. Igualment, admet la probabilitat, dins de certs límits, de diverses trajectòries de
canvi, per raons contingents que es relacionen tant amb la naturalesa prèvia de les societats
implicades com amb les relacions d’aquestes amb altres societats, i també la probabilitat que
dins d’aquestes trajectòries hi hagi etapes d’involució. En definitiva, història i evolució no
es consideren conceptes contradictoris o excloents, sinó necessàriament complementaris.
Pel que fa als objectius de la recerca, s’enquadren en tres grans línies d’investigació:
l’arqueologia clàssica, l’arqueologia protohistòrica de la Mediterrània centreoccidental i
l’Egipte antic. Així mateix, també preveu la consolidació de línies de recerca transversals,
gràcies a la presència i la nova incorporació d’especialistes en els estudis arqueobiològics
i, sobretot, arqueomètrics. [J.S.]
2. Arqueologia clàssica
Aquesta línia centra la seva activitat en dos camps de recerca complementaris; l’arquitectura
i l’urbanisme en època romana i els estudis sobre la cultura material moble, i molt espe-
cialment sobre la ceràmica, en el mateix període.
Dins del primer àmbit, el grup de recerca té una llarga trajectòria, materialitzada en
projectes i publicacions sobre jaciments tant de Catalunya com de les Balears. Actualment,
aquesta línia se centra en la ciutat romana de Cosa (Itàlia), la comprensió de la qual és
de gran importància per a la interpretació de tota una sèrie d’aspectes relacionats amb el
procés de romanització del nord-est de la Hispània Citerior.
En el cas dels estudis ceràmics, la investigació s’orienta principalment vers la vaixella
de taula d’època tardorepublicana i imperial, conjuntament amb la línia d’arqueometria.
Un dels objectius més destacats és la
terra sigillata
hispànica, seguint una línia que ha donat
ja resultats consistents i publicats. D’altra banda, actualment s’està duent a terme l’estudi
arqueològic i areomètric de la vaixella de
terra sigillata
itàlica i de la de vernís negre, pro-
cedent de les intervencions a Cosa.
Donada la importància de la recerca duta a terme a Cosa durant els últims anys, cen-
trarem la nostra atenció en la descripció del projecte
La ciutat romana de Cosa: arqueologia
d’un enclavament comercial mediterrani
. Aquest projecte s’inicia l’any 2005, sota la direcció de
la Dra. Mercè Roca Roumens, i significa la represa dels treballs arqueològics duts a terme